17è Viatge literari de la Biblioteca a Budapest

I ja en van 17! Dimecres 18 de setembre iniciàvem el 17è viatge literari de la Biblioteca com sempre, amb la inestimable col·laboració de Sakkara Viatges per dur a terme la gestió tècnica d'aquest periple. Enguany el destí era Budapest, una ciutat magnífica, culturalment molt rica i plena de contrastos; el punt d'unió de dos nuclis de població separats pel Danubi: Buda, el nucli antic situat sobre turons, i Pest, on hi trobem els barris residencials, els districtes comercials i les grans avingudes radials. 

Només baixar de l'avió ja vam fer un passeig panoràmic de la ciutat que, un cop dinats, vam encetar visitant el Barri del Castell, el Bastió dels Pescadors i l'Església de Maties. No podíem acabar el dia sense un dels motius del nostre viatge: veure on va viure Sándor Márai, l'escriptor hongarès que ha estat el protagonista d'aquesta sortida. 

L'endemà vam començar visitant el Parlament i fent un passeig al voltant del riu per la banda de Pest fins a la Basílica de Sant Esteve, on vam poder gaudir d'un concert d'orgue en directe. Després de dinar, el nostre destí era el Mercat Central per descobrir més aspectes de la gastronomia hongaresa i, a continuació, una estona de pausa i relax als Banys Gellért. 

A l'equador del nostre viatge era el torn de passejar per la famosa avinguda Andrássy, la plaça dels Herois, el Castell de Vajdahunyad, la Casa de la Música Hongaresa i visitàrem l'Òpera de Budapest, on ens van delectar amb una actuació exclusiva amb una soprano i un baix. A continuació ens vam desplaçar a la Universitat ELTE per dur a terme la tertúlia literària dels llibres La Dona justa i L'Última trobada, ambdues obres de Sándor Márai. Una sessió que va ser moderada pels professors Ildikó Szijj, Dora Faix i Kálmán Fabula, acompanyats també per alguns alumnes que estudien català en aquest mateix centre. Va ser una tertúlia molt interessant i, alhora, vàrem saber com funcionen les classes de català que realitzen des de l'any 1971. A la tarda una part del grup va anar a veure l'òpera Carmen, dirigida per Calixto Bieito.

La nova jornada començava amb un trajecte cap al llac Balaton i una visita a la península de Tihanny, des d'on vam poder gaudir d'unes magnífiques vistes del llac. Tot seguit vam descobrir la ciutat d'Hérend, que dona nom a la marca més important de porcellanes del país, de les quals també vam visitar la fàbrica per conèixer el seu procés de fabricació.  

Cada dia, abans d'anar a dormir, sempre hi havia un grup que anava a veure el riu, ja que ens vam trobar un Danubi desbordat a causa de les últimes pluges sofertes dies abans de la nostra arribada. És per això que ens vam trobar la ciutat plena de tanques i sacs de sorra per tot arreu per contenir les crescudes. Així cada nit controlàvem el nivell de la crescuda; sort que no va passar cap incidència. 

Aquest desbordament del riu va fer que haguéssim de modificar el nostre itinerari perquè el dissabte a la nit el sopar de comiat havia de realitzar-se tot fent una passejada amb vaixell mentre sopàvem i així poder veure tots els edificis il·luminats. A canvi, vam poder gaudir d'un esplèndid sopar al Bastió dels Pescadors, concretament al Restaurant Halászbástya, amb unes vistes extraordinàries a la ciutat i amb focs artificials inclosos, gràcies a un concert d'en Ricky Martin que s'hi feia aquella nit. 

Diumenge deixem a quarts de 9 del matí el nostre hotel però abans, la Montse Mora, la nostra fotògrafa, ja estava al Parlament tirant fotos, ja que aquell dia la llum era espectacular. Era el nostre últim dia però encara volíem descobrir més coses d'aquest país. Vam anar a Szentendre, el poble dels artistes, ple de bonics carrers empedrats. Abans d'arribar-hi, les nostres guies ens vàren llegir un text escrit per Márai, que l'Ágnes ens va traduir i que és el següent: 

"Sobre la lectura

Lee con fuerza. A veces tienes que leer con más fuerza de la que el mismo libro se haya escrito. Lee con reverencia, pasión, atención e implacabilidad. El escritor puede balbucear; pero tú lee escuetamente. Escucha cada palabra, una tras otra, avanza y retrocede en el libro, descubre las pistas que llevan a lo profundo, escucha las señales secretas que el escritor puede no haber detectado al avanzar en el texto exuberante de su obra.

Nunca se debe leer con desprecio y despreocupación, como quien es invitado a un festín divino y sólo hurga en la comida con la punta del tenedor. Hay que leer con elegancia, con generosidad. 

Leer como si estuvieras en el último momento de tu vida, leyendo el último libro que el verdugo te haya enviado a tu celda.  

Y sobre todo hay que leer hasta la muerte, pues ése es el mayor don humano. Daos cuenta que el único en el planeta que lee es el ser humano." 

Vademecum. Jardín de hierbas medicinales, de Sándor Márai i traducció d'Ágnes Cselik 

Després de dinar ens vam acomiadar de les nostre guies, l'Érica i l'Ágnes i ens vam desplaçar cap a l'aeroport per agafar el vol de tornada. 

Aquest any ens han acompanyat 17 persones que no havien fet mai aquest viatge literari. Benvinguts amb nosaltres Marga, Pilar, Carles, Teresa, Magda, Paquita, Carme, Júlia, Xesca, Rafel, Glòria, M. Antònia, Marta, Isabel, Mercè, Montserrat i Quima. Des de la Biblioteca desitgem que els 79 intrèpids lectors viatgers s'ho hagin passat la mar de bé descobrint Budapest amb nosaltres i agraïm un cop més la confiança dipositada en aquesta activitat un any més!