Facebook Flick Google RSS

dimecres, 11 de desembre de 2019

Les Clarisses pren forma





Estem molt contents de veure com el projecte de la nova Biblioteca avança. Ja s'ha seleccionat el projecte de rehabilitació de les Clarisses com a nova seu de la Biblioteca d'Arenys de Mar. D'entre les 22 propostes s'ha escollit 'Sessiralcsel', un projecte dels arquitectes Mamen Domingo i Ernest Ferré i el jove estudi d'arquitectura h3




El projecte de les Clarisses, com ells mateixos expliquen en la proposta, serà el centre d'un pulmó verd connectat mar-muntanya a una riera renaturalitzada que millori la qualitat de vida dels arenyencs reforçant-ne els llaços socials i de cures de la comunitat i que doni compliment a l'obligada lluita contra el canvi climàtic



El nou edifici vol encabir-se dins del seu entorn essent un gran pulmó verd que connecti la Riera amb el parc de Lourdes i la zona del CAP i el Xifré.


L'espai públic de la nova Biblioteca està pensat com una totalitat. L'edifici al bell mig, amb 4 façanes, serà un espai dinamitzador i de centralitat amb una rampa cultivada i verda de connexió entre barris. Disposarà d'una plaça tova de jocs, grades, aigua i ombra afavorint l'intercanvi i el gaudi dels arenyencs.




L'edifici busca respectar l'esperit original de l'edifici i per això es planteja una intervenció respectuosa que parteix dels paràmetres de disseny original amb la prolongació de la coberta existent. Es conserva la façana original i la disposició en "U" per fondre l'edifici amb el parc i generar, alhora, l'accés obert al jardí. L'edifici existent consta de la nau principal i les dues ales laterals que configuren espais tancats destinats als usos específics amb un major grau de recolliment i silenci.



L'ampliació aporta un gran espai central, diàfan i dinàmic. A la planta baixa hi haurà la zona d'accés i distribució, l'àrea de revistes i música i la zona infantil aïllada acústicament i amb un accés independent des de la recepció. També cal remarcar un espai jove a cota de carrer vinculat a la plaça.



Les plantes 1 i 2 es destinen al fons general amb un caràcter d'espai obert.














La Biblioteca comptarà amb un total de superfície útil de 1947 m2. A més, la Biblioteca fa especial atenció a l'eficiència energètica i el cicle de vida dels materials de la nova edificació. En aquesta línia minimitza la demanda energètica mitjançant l'ús dels recursos naturals, tant per l'aprofitament del sol, l'aprofitament del vent (ventilació natural) i l'aprofitament de la vegetació i altres sistemes d'equilibri tèrmic i geotèrmia.


Així doncs, la nova Biblioteca conserva el nostre patrimoni, literari i arquitectònic, alhora que facilita el seu ús continuant la tasca dinamitzadora de la lectura i de difusió de la cultura local entre tots els arenyencs i visitants.




divendres, 22 de novembre de 2019

#prouviolenciamasclista



El Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones se celebra anualment el dia 25 de novembre per denunciar les violències que s'exerceixen sobre les dones en tot el món i reclamar polítiques en tots els països per a la seva erradicació.
La violència masclista, en qualsevol de les seves formes (física, psicològica, sexual, econòmica entre d'altres) representa un greu atemptat contra els drets humans, la dignitat i la llibertat de les dones.
La convocatòria fou iniciada pel moviment feminista llatinoamericà l'any 1981 en commemoració de la data en què foren brutalment assassinades les activistes polítiques i germanes Mirabal l'any 1960 per ordre del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.
Aquest 25 de novembre la Xarxa de Biblioteques Municipals en col·laboració amb l’Oficina de les Dones i LGTBI han preparat un recull de recursos informatius i culturals.  
Aquestes recomanacions les podreu consultar i agafar en préstec a la Biblioteca Virtual i a tota la Xarxa de Biblioteques.


Trobareu una selecció de novel·les, cinema, música, guies, manuals d'àmbits diversos (psicologia, educació, comunicació...).

Ressaltem l'homenatge a l'escriptora afroamericana Toni Morrison que va morir el passat agost i que va ser la primera dona negra en rebre el Premi Nobel (1993).

Per completar la informació tambè disposeu de l'agenda amb els diferents actes programats amb motiu del 25N i els centres especialitzats de la Xarxa.

Cada any, amb motiu d'aquest dia senyalat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l'Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis consensuem un manifest per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.

Si voleu saber més, aquí us deixem el MANIFEST 25N 2019

#prouviolenciamasclista 



dimecres, 23 d’octubre de 2019

24 d'octubre dia de la biblioteca


Avui, 24 d'octubre es celebra el dia de la biblioteca. L’any 1997  l'Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil va decidir celebrar-lo aquest dia.

El dia recorda la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 en el conflicte balcànic. Per tal de no oblidar la importància de les biblioteques, la cultura i les persones, que fent front al foc i les bales, van salvar el que van poder del seu passat i la seva identitat cada any es programen diferents actes a totes les biblioteques. 


Des de la Biblioteca ens unim a la iniciativa i us fem arribar el text escrit per Gemma Pasqual i el cartell de Miguel Calatayud; ambdós en commemoració del 24 d'octubre, dia de la biblioteca.





La Senseconte

No volia ser princesa, no volia ser alliberada pel príncep blau. Tampoc que el bes d'un príncep la tornara a la vida; ni que la salvara de l'explotació infantil. No volia amagar-se a la casa dels set nans i ser la seua criada fins que un príncep la vinguera a rescatar. No era capaç de renunciar a la seua veu per l'amor d'un xicot; ni esperava que Sant Jordi la salvara del drac. Nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d'una madrastra, d'un pare o d'una fada bona.


I es va calçar les sabates roges i va fugir del seu conte. Va córrer i córrer buscant refugi, i es va convertir en una senseconte. Era una sensellibre, una sensepapers, no la volien enlloc.



Amb una closca de nou va navegar per la Mar de les Lletres, i va naufragar. Nadava contra corrent, fortes onades de frases l'ofegaven, i quan es va donar per vençuda i es va abandonar a la seua sort, de sobte la va salvar la capitana Pippi Långstrump,
una xiqueta lliure, generosa, que mai no s'avorria, que s'atrevia a qüestionar el raonament dels adults. Acompanyada de Matilda navegaven per la Mar de les Lletres per rescatar tots aquells personatges que s'aventuraven a creuar la mar buscant
un conte millor. Heroïnes amb un fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils.

Finalment, després de moltes tribulacions van arribar a port segur, el Port de la Biblioteca, el Paradís del qual li havia parlat Borges. Un lloc ple de tresors enfonsats, com li havia dit Virginia Woolf; una nau espacial que la portaria als punts més llunyans
de l'univers; una màquina del temps que la transportaria al passat llunyà i al llunyà futur; una eixida a una vida millor, més feliç i més útil, com li va explicar Isaac Asimov. Un lloc en el qual no necessitava ser princesa per ser la protagonista de tots
els contes.

Llarga vida a les biblioteques, refugi de tots, també dels senseconte, dels sensellibre, dels sensepapers, de les xiquetes que no volen ser princeses i dels xiquets que no volen ser herois. Llarga vida als bibliotecaris i bibliotecàries, guardians del Paradís, de màquines del temps i de grans tresors com ara els llibres.



Gemma Pascual i Escrivà





dijous, 12 de setembre de 2019

Estiu a la biblioplatja




Un estiu en què hem compartit lectures i activitats a la biblioplatja, situada a plaça de les Palmeres. Sota la frescor de l’ombra de la carpa, els usuaris gaudien dels diaris, revistes i llibres per a tots els gustos. Alguns matins, també teníem un públic molt especial, la mainada dels casals que ens visitaven, i que omplien totes de taules amb llibres i contes infantils.

A la tarda arribava l’hora de les activitats, amb més de vint activitats programades. Els dimecres al vespre gaudíem amb històries on les dones eren les protagonistes, amb el cicle Arenys de contes que enguany s’ha anomenat Arenys de dones. Contes que ens van fer riure i emocionar-nos. Vam tenir a La Mònica Torra, la Sandra Rossi, la Núria Clemares i vam tancar el cicle, com no podia ser d’una altra manera, amb el rondallaire Albert Estengre, amb qui, com sempre, vam riure i gaudir amb el seu art per narrar històries. Alguns usuaris, també van tenir sessions de contes molt especials dalt de la  Golondrina, que sempre va embarcar amb les entrades exhaurides.


Els dijous teníem els més menuts de la casa amb L’hora del conte. Vam gaudir de la simpatia de l’Íngrid Marin, la Mercè Rubí que va fer un doblet perquè va venir dues vegades, la Susagna Navó, i la Mireia Peña que va obrir molts paraigües, però per sort, no va ploure ni aquell, ni cap altre dia de l’hora del conte. Després d’escoltar el conte, la diversió continuava amb els tallers per a infants.

Els divendres apreníem moltes coses, i sobretot ens conscienciàvem de la importància de cuidar la terra, el mar i els animals, amb les xerrades mediambientals. Vam descobrir què era un Biòtop, vam aprendre a rescatar un dofí, vam descobrir la Posidònia, i vam conèixer els secrets dels Ratpenats. No només tot van ser xerrades, sinó que també hi va haver passejades, per la platja i per veure els vestigis de la Guerra de 1714.





I aquí no es va acabar tot, perquè vam tenir ioga, còctels, taller de cuina per a infants en anglès, thank you, Kids&Us!


I fins i tot, també van gaudir d’alguns diumenges a la tarda per acollir concerts de música. El mes de juliol vam tenir un concert del Combo de l’escola de música d’Arenys de Mar que ens va animar la tarda amb les seves cançons rítmiques. I a l’agost vam tenir les cançons de l’Anaïs Vilà i Pantaleó.


I després de Sant Roc vam tenir una de les activitats estrella de la biblioplatja, Fem volar estels ens record de Quico Bertran, un taller que es fa des dels inicis de la biblioplatja, ara ja fa 22 anys. Va ser una tarda molt especial amb el cel de la plaça de les Palmeres ple d’estels.
Música, contes per a grans i petits, cuina, còctels, ioga, xerrades mediambientals, volada d’estels... Un estiu ple d’activitats i lectures a la platja.


Gràcies a tots i totes, que feu possible que un any rere un altre la biblioplatja sigui un èxit, i sobretot també gràcies per haver-me acompanyat aquest estiu!

Gemma Tomàs



diumenge, 11 d’agost de 2019

Alguns apunts sobre els moviments de la Dansa d'Arenys



1949, Arxiu Lluís Montmany


Amb l'estiu tornem a celebrar Sant Roc i ballar la recuperada Dansa d'Arenys. Des de la biblioteca us volem deixar alguns apunts sobre els moviments de la Dansa d'Arenys. 

Aquest escrit és el que es va imprimir amb motiu del 65è aniversari de la Dansa d'Arenys.

Aquest ball tanca les festes de Sant Roc, el capvespre del dia 16 d'agost. Any rere any, un munt de gent ve a veure-la. Nosaltres, els balladors, en donem fe. Pel tipus de dansa, el nombre de dansaires és limitat, i els qui tenim el privilegi de ballar-la volem compartir amb tots vosaltres el seu significat.



És un ball que té una durada d'uns 15 minuts i que representa un casament.



Un cop situats els dansaires, l'alcalde entrega la núvia al nuvi. En principi, sembla que el Batlle anava a buscar una pubilla qualsevol, hi ballava els primers compassos i la cedia a algun ballador. Després s'hi afegia tot aquell que volia. És una representació del dret de cuixa, un tret molt antic, de l'època medieval, i present en diferents danses de la nostra terra, i que, en recuperar la dansa, es va voler conservar.



Un cop aparellats, els dansaires fan un cargol espiral interior, que desfaran amb un segon cargol espiral exterior.



Sembla que aquesta figura es va inspirar en el trencant de les onades, vistes des de la punta de l'espigó del port. Els dansaires mouen el cap a banda i banda, avançant cap al trencall, mentre fan un moviment de vaivé, representant el moviment de les onades.



Les corrandes separen les diferents figures. Veureu que els balladors entraran i sortiran de les rotllanes, mentre fan el punt de perdiu, tot saltant dues balladores. Aquesta és la figura dels boixets, de les puntes d'Arenys (els boixets es treballen de dos en dos).



També hi fan referència la figura del ball pla i la del punt de galop, on els balladors representen els boixets, trenant les mans tal com es treballen les puntes.



Una altra figura és la que nosaltres anomenem "la flor". Les noies fan una rotllana interior, ben juntes, mentre els nois les acompanyen amb una rotllana oberta i van puntejant i fent el punt de perdiu. Representa la sortida del sol, el renaixement.



Finalment cal destacar la figura dels ponts, quan totes les parelles s'agafen les mans i travessen el pont que van construint elles mateixes. Representa la rierada, aquest element tan propi del nostre poble. És una de les figures més ràpides, tal com ho és l'avinguda sobtada de l'aigua.



Després es reprèn el casament, les parelles se separen per tal que els nois recuperin els rams i tornin a oferir-los a les seves balladores. Amb la salutació es dóna la festa per acabada.



Ens ha semblat bo fer-vos partícips d'aquesta interpretació de la Dansa, amb cap més aspiració que fer-nos-la encara més nostra, i que tothom l'estimi com ho fem nosaltres.


Veïns i visitants, ja sabeu una mica més de la nostra Dansa. 


 1949, Arxiu Lluís Montmany i Vidal

 1949, Arxiu Lluís Montmany i Vidal

 1999, Arxiu Lluís Montmany i Vidal

 1994, Arxiu Lluís Montmany i Vidal

 1995Arxiu Lluís Montmany i Vidal

1997, Arxiu Lluís Montmany i Vidal



65 anys de la Dansa d'Arenys
Esbart Maragall d'Arenys de Mar

© 2014 Bibliom@renys | Distributed By Free Blogger Templates | WP Wildweblab converted by Bloggertheme9
Powered by Blogger.