Facebook Flick Google RSS

dimecres, 23 d’octubre de 2019

24 d'octubre dia de la biblioteca


Avui, 24 d'octubre es celebra el dia de la biblioteca. L’any 1997  l'Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil va decidir celebrar-lo aquest dia.

El dia recorda la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 en el conflicte balcànic. Per tal de no oblidar la importància de les biblioteques, la cultura i les persones, que fent front al foc i les bales, van salvar el que van poder del seu passat i la seva identitat cada any es programen diferents actes a totes les biblioteques. 


Des de la Biblioteca ens unim a la iniciativa i us fem arribar el text escrit per Gemma Pasqual i el cartell de Miguel Calatayud; ambdós en commemoració del 24 d'octubre, dia de la biblioteca.





La Senseconte

No volia ser princesa, no volia ser alliberada pel príncep blau. Tampoc que el bes d'un príncep la tornara a la vida; ni que la salvara de l'explotació infantil. No volia amagar-se a la casa dels set nans i ser la seua criada fins que un príncep la vinguera a rescatar. No era capaç de renunciar a la seua veu per l'amor d'un xicot; ni esperava que Sant Jordi la salvara del drac. Nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d'una madrastra, d'un pare o d'una fada bona.


I es va calçar les sabates roges i va fugir del seu conte. Va córrer i córrer buscant refugi, i es va convertir en una senseconte. Era una sensellibre, una sensepapers, no la volien enlloc.



Amb una closca de nou va navegar per la Mar de les Lletres, i va naufragar. Nadava contra corrent, fortes onades de frases l'ofegaven, i quan es va donar per vençuda i es va abandonar a la seua sort, de sobte la va salvar la capitana Pippi Långstrump,
una xiqueta lliure, generosa, que mai no s'avorria, que s'atrevia a qüestionar el raonament dels adults. Acompanyada de Matilda navegaven per la Mar de les Lletres per rescatar tots aquells personatges que s'aventuraven a creuar la mar buscant
un conte millor. Heroïnes amb un fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils.

Finalment, després de moltes tribulacions van arribar a port segur, el Port de la Biblioteca, el Paradís del qual li havia parlat Borges. Un lloc ple de tresors enfonsats, com li havia dit Virginia Woolf; una nau espacial que la portaria als punts més llunyans
de l'univers; una màquina del temps que la transportaria al passat llunyà i al llunyà futur; una eixida a una vida millor, més feliç i més útil, com li va explicar Isaac Asimov. Un lloc en el qual no necessitava ser princesa per ser la protagonista de tots
els contes.

Llarga vida a les biblioteques, refugi de tots, també dels senseconte, dels sensellibre, dels sensepapers, de les xiquetes que no volen ser princeses i dels xiquets que no volen ser herois. Llarga vida als bibliotecaris i bibliotecàries, guardians del Paradís, de màquines del temps i de grans tresors com ara els llibres.



Gemma Pascual i Escrivà





dijous, 12 de setembre de 2019

Estiu a la biblioplatja




Un estiu en què hem compartit lectures i activitats a la biblioplatja, situada a plaça de les Palmeres. Sota la frescor de l’ombra de la carpa, els usuaris gaudien dels diaris, revistes i llibres per a tots els gustos. Alguns matins, també teníem un públic molt especial, la mainada dels casals que ens visitaven, i que omplien totes de taules amb llibres i contes infantils.

A la tarda arribava l’hora de les activitats, amb més de vint activitats programades. Els dimecres al vespre gaudíem amb històries on les dones eren les protagonistes, amb el cicle Arenys de contes que enguany s’ha anomenat Arenys de dones. Contes que ens van fer riure i emocionar-nos. Vam tenir a La Mònica Torra, la Sandra Rossi, la Núria Clemares i vam tancar el cicle, com no podia ser d’una altra manera, amb el rondallaire Albert Estengre, amb qui, com sempre, vam riure i gaudir amb el seu art per narrar històries. Alguns usuaris, també van tenir sessions de contes molt especials dalt de la  Golondrina, que sempre va embarcar amb les entrades exhaurides.


Els dijous teníem els més menuts de la casa amb L’hora del conte. Vam gaudir de la simpatia de l’Íngrid Marin, la Mercè Rubí que va fer un doblet perquè va venir dues vegades, la Susagna Navó, i la Mireia Peña que va obrir molts paraigües, però per sort, no va ploure ni aquell, ni cap altre dia de l’hora del conte. Després d’escoltar el conte, la diversió continuava amb els tallers per a infants.

Els divendres apreníem moltes coses, i sobretot ens conscienciàvem de la importància de cuidar la terra, el mar i els animals, amb les xerrades mediambientals. Vam descobrir què era un Biòtop, vam aprendre a rescatar un dofí, vam descobrir la Posidònia, i vam conèixer els secrets dels Ratpenats. No només tot van ser xerrades, sinó que també hi va haver passejades, per la platja i per veure els vestigis de la Guerra de 1714.





I aquí no es va acabar tot, perquè vam tenir ioga, còctels, taller de cuina per a infants en anglès, thank you, Kids&Us!


I fins i tot, també van gaudir d’alguns diumenges a la tarda per acollir concerts de música. El mes de juliol vam tenir un concert del Combo de l’escola de música d’Arenys de Mar que ens va animar la tarda amb les seves cançons rítmiques. I a l’agost vam tenir les cançons de l’Anaïs Vilà i Pantaleó.


I després de Sant Roc vam tenir una de les activitats estrella de la biblioplatja, Fem volar estels ens record de Quico Bertran, un taller que es fa des dels inicis de la biblioplatja, ara ja fa 22 anys. Va ser una tarda molt especial amb el cel de la plaça de les Palmeres ple d’estels.
Música, contes per a grans i petits, cuina, còctels, ioga, xerrades mediambientals, volada d’estels... Un estiu ple d’activitats i lectures a la platja.


Gràcies a tots i totes, que feu possible que un any rere un altre la biblioplatja sigui un èxit, i sobretot també gràcies per haver-me acompanyat aquest estiu!

Gemma Tomàs



diumenge, 11 d’agost de 2019

Alguns apunts sobre els moviments de la Dansa d'Arenys



1949, Arxiu Lluís Montmany


Amb l'estiu tornem a celebrar Sant Roc i ballar la recuperada Dansa d'Arenys. Des de la biblioteca us volem deixar alguns apunts sobre els moviments de la Dansa d'Arenys. 

Aquest escrit és el que es va imprimir amb motiu del 65è aniversari de la Dansa d'Arenys.

Aquest ball tanca les festes de Sant Roc, el capvespre del dia 16 d'agost. Any rere any, un munt de gent ve a veure-la. Nosaltres, els balladors, en donem fe. Pel tipus de dansa, el nombre de dansaires és limitat, i els qui tenim el privilegi de ballar-la volem compartir amb tots vosaltres el seu significat.



És un ball que té una durada d'uns 15 minuts i que representa un casament.



Un cop situats els dansaires, l'alcalde entrega la núvia al nuvi. En principi, sembla que el Batlle anava a buscar una pubilla qualsevol, hi ballava els primers compassos i la cedia a algun ballador. Després s'hi afegia tot aquell que volia. És una representació del dret de cuixa, un tret molt antic, de l'època medieval, i present en diferents danses de la nostra terra, i que, en recuperar la dansa, es va voler conservar.



Un cop aparellats, els dansaires fan un cargol espiral interior, que desfaran amb un segon cargol espiral exterior.



Sembla que aquesta figura es va inspirar en el trencant de les onades, vistes des de la punta de l'espigó del port. Els dansaires mouen el cap a banda i banda, avançant cap al trencall, mentre fan un moviment de vaivé, representant el moviment de les onades.



Les corrandes separen les diferents figures. Veureu que els balladors entraran i sortiran de les rotllanes, mentre fan el punt de perdiu, tot saltant dues balladores. Aquesta és la figura dels boixets, de les puntes d'Arenys (els boixets es treballen de dos en dos).



També hi fan referència la figura del ball pla i la del punt de galop, on els balladors representen els boixets, trenant les mans tal com es treballen les puntes.



Una altra figura és la que nosaltres anomenem "la flor". Les noies fan una rotllana interior, ben juntes, mentre els nois les acompanyen amb una rotllana oberta i van puntejant i fent el punt de perdiu. Representa la sortida del sol, el renaixement.



Finalment cal destacar la figura dels ponts, quan totes les parelles s'agafen les mans i travessen el pont que van construint elles mateixes. Representa la rierada, aquest element tan propi del nostre poble. És una de les figures més ràpides, tal com ho és l'avinguda sobtada de l'aigua.



Després es reprèn el casament, les parelles se separen per tal que els nois recuperin els rams i tornin a oferir-los a les seves balladores. Amb la salutació es dóna la festa per acabada.



Ens ha semblat bo fer-vos partícips d'aquesta interpretació de la Dansa, amb cap més aspiració que fer-nos-la encara més nostra, i que tothom l'estimi com ho fem nosaltres.


Veïns i visitants, ja sabeu una mica més de la nostra Dansa. 


 1949, Arxiu Lluís Montmany i Vidal

 1949, Arxiu Lluís Montmany i Vidal

 1999, Arxiu Lluís Montmany i Vidal

 1994, Arxiu Lluís Montmany i Vidal

 1995Arxiu Lluís Montmany i Vidal

1997, Arxiu Lluís Montmany i Vidal



65 anys de la Dansa d'Arenys
Esbart Maragall d'Arenys de Mar

divendres, 9 d’agost de 2019

Cap a Egipte


Va ser per atzar i per l'oportuna intervenció d'una amiga que em vaig unir, in extremis, al vostre grup i plegats vam fer camí cap a Egipte.

Egipte, aquest país que des de la infantesa n'hem tingut alguna referència. La imatge d'una piràmide, d'un camell o d'unes palmeres. L'existència d'un riu llarg i fecund que a l'escola de l'època franquista en dèiem Nilo i que ara es diu Nil, com algunes criatures.

El fet és que ens vam trobar a l'aeroport i allà va començar l'aventura. Una aventura, això sí, molt ben apadrinada per les persones que en tot moment es van desviure perquè el camí ens fos interessant, planer i plaent. Però Egipte és una terra molt generosa i, malgrat la planificació més curosa, sempre dona marge a l'aventura, al descobriment i a la fascinació.

Escoltar les trifulgues de tants déus, semidéus i faraons recolzant el cos en una columna antiquíssima xopa de sols ens fa viatjar en el temps i ens desvetlla primer la curiositat i després la fascinació. Un garbuix de noms, de llocs i de fets, de mites i creences ens envaeix i de mica en mica, com les gotes gruixudes i calmoses que acabaran en tempesta, ens anem esquitxant d'interès i, com qui no vol, ens anem apropant a un món fascinant, mal conegut, riquíssim. Que ens hi endinsem o no ja dependrà de nosaltres...

Ara Egipte ja és per mi quelcom més que quatre imatges retallades i tres conceptes mal entesos. Ara ja duc a la pell una espurna del seu sol i un segon de la seva història.

Gràcies a tots i a totes per haver-me deixat compartir amb vosaltres aquesta experiència.

Tenim molta sort!

Núria Marquès Vidal


divendres, 2 d’agost de 2019

28è festival Festival de Jazz d'Arenys de Mar



Aquests dies celebrem el 28è Festival de Jazz d'Arenys de Mar. Aquest és un festival ben viu i animat que omple la vil·la de jazz des del 1992 i que aquest any compta amb Dani Nel·lo &  Los Saxofonista SalvajesBig Band Jazz Maresme & Txell SustTricia Boutté & New Orleans TraditionThe Big Jamboree & Agustí Burriel i Big Dani Pérez. Tots prou coneguts per garantir que passareu una bona estona amb la seva música.


Aprofitem per dir-vos que a la Biblioteca tenim tota una secció de jazz que segur és del vostre interès i que, en cas que no trobeu el que busqueu, us ho podem fer portar per mitjà del préstec interbibliotecari

Estiu de música. Uns deixem uns vídeos per anar fent orella!!


Dani Nel·lo






Big Band Jazz Maresme






Tricia Boutté




Big Jamboree




Big Dani Perez


© 2014 Bibliom@renys | Distributed By Free Blogger Templates | WP Wildweblab converted by Bloggertheme9
Powered by Blogger.