dilluns, 12 de febrer del 2024

 

Maria Teresa Bertran

(Teresa d’Arenys)

24 de maig de 1952 – 12 de febrer de 2024




Maria Teresa Bertran Rossell, poetessa també coneguda amb el pseudònim literari de Teresa d’Arenys, va morir a la seva vila natal el dilluns 12 de febrer 2024 a l’edat de 71 anys.

Bertran va néixer a Arenys de Mar el 24 de maig de 1952. Primera filla en un entorn familiar catalanista, va aprendre a llegir i escriure abans d'entrar al Col·legi de les Mares Escolàpies. Amb només set anys es va inscriure pel seu compte a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita, que des de llavors va freqüentar assíduament. Allà va conèixer el novel·lista Ferran de Pol, l'escriptor i polític Fèlix Cucurull i l'historiador i arxiver Josep M. Pons Guri, tres homes de lletres que admirava i que ben aviat van influir en la seva formació com a escriptora.

De fet, escrivia de manera espontània rodolins i quartets burletes envers l'escola, però en morir la seva amiga d'infància amb dotze anys (gener, 1965) li va dedicar un primer poema seriós. Alhora, va iniciar un dietari que va seguir fins al curs preuniversitari a l'Institut Alexandre Satorres de Mataró. No sentia cap vocació literària però, en canvi, es va inclinar per la resistència política i va militar, per mà de Fèlix Cucurull, a la CAC i al PSAN.

El 1971 es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Allà va entrar en contacte amb el poeta J. V. Foix i amb el professor Antoni Comas, que li va proporcionar algunes feines perquè es pogués pagar els estudis. Va ser durant el 1973-74 quan va començar a escriure els sonets del seu primer recull “Aor”, que va obtenir el Premi Amadeu Oller el 1976.

L'estiu de 1974 va conèixer el pintor Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013) amb qui va anar a viure durant una dècada a l’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Des d’allà va escriure els reculls poètics “Versos de vi novell”, Premi de poesia Selva del Camp 1977, que restà inèdit, “Onada” (1980) i “Murmuris” (1986). El 1984, ja com a escriptora consolidada, va retornar amb el seu home a Arenys de Mar.

El 1987 va iniciar la traducció d'uns cants saharians de tradició oral, que es van publicar sota el títol “Tuaregs. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar” (1999), i amb el què guanyà el V Premi de Reconeixement a la Creació Poètica Cadaqués a Quima Jaume 2000

Als anys 90, de la mà del poeta Miquel Desclot va començar a impartir conferències i presentacions, a enllestir treballs que tenia a mitges i a iniciar un contacte editorial. Entre el 1995 i el 96, arran de la mort quasi simultània dels seus mentors d'adolescència Ferran de Pol i Cucurull, va traduir els “Rèquiems” de R.M. Rilke i va iniciar l’escriptura de la seva primera novel·la, “El Quadern d'Agnès Solà” (2001), que mitificant Arenys amb el nom de Sobirans, va aixecar força polseguera en l’ambient literari local.

Més tard van sortir a la llum “Pensaments simples” (2006), un recull de tankas il·lustrades pel seu home, Enric Maass, el llibre de sonets “Hores” (2007), i “Versos de vi novell” (2009) també acompanyats de les il·lustracions del seu marit.

La seva última obra coneguda, “Epístola a un amic mort”, la va escriure el 2013, ja vídua, i era el preliminar d’un volum memorístic que no va arribar a veure la llum.

L’any 2018 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia per la seva “Obra poètica” (1973-2015). Per aquest motiu va ser candidata a Arenyenca de l’Any 2018 i va aparèixer en el llibre “100 retrats viscuts” de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys.

Des de la Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar lamentem la seva pèrdua i expressem el nostre sentit condol.


dissabte, 21 d’octubre del 2023

Viatge literari 2023 a Grècia. Textos 04

 


TOTS HEU FET UNES FOTOS MAGNÍFIQUES, plenes de detalls, i heu sabut copsar l’encant grec. Moltíssimes gràcies, sou uns ARTISTES.

També agrair i felicitar a TOTES I TOTS els que heu fet possible aquest meravellós viatge, ple d’encant, de saviesa i d’història, que ens embolcalla al nostre estimat Mediterrani. Un retorn als nostres orígens ancestrals, dels quals, avui dia, en som hereus. Gràcies a la Mercè Cussó i a la Muntsa Abad per nodrir-nos de la Literatura i dels Pensadors proposats, ens ha tocat el cor i el pensament i ens hem emocionat amb cadascun dels seus relats.

L’Institut Cervantes, un cop superat el repelús inicial, la Sra. Cecília es va deixar endur, també, pel seu cor, i la xerrada ens ha deixat un bon record. El marc encantador i tothom ens va acollir molt bé.

Montse Bea i equip, com sempre, professionals amb carinyo afegit i atenció plena, resolent tots els possibles entrebancs. I qui si va estar amatent, amable, ple de simpatia va ser el Sr. BENET, EL NOSTRE BENVOLGUT Benet, que s’estrenava en el “càrrec”, però ha estat en “DÈIEM AHIR” esplèndid.

L’hotel a Atenes, un contrast estrany en els colors (entre negre... i negre?) fruit de la LLUM a Grècia, deu ser un estil “modern” que ens va dificultar mirar-nos al mirall del bany de l’habitació... Degut a això, l’hotel de Kalambaka ens va semblar el HILTON... Però sempre el tracte va ser exquisit. Igualment als diferents àpats fets en altres restaurants. TOT em va agradar.

Ja hi havia estat (fa 35 anys) però em vaig emocionar igual tornant a visitar aquests llocs emblemàtics. No coneixia METEORA, IMPACTANT mostra de la Natura i els Cenobis Ortodoxes (recordem que el Cisma d’Orient/Occident, va ser per UNA SOLA PARAULA, al CREDO, i encara dura) la FORÇA DE LA PARAULA sempre.

El meu agraïment més expressiu a tots vosaltres, companyes i companys, amics, que, malgrat ser un grup tan nombrós, érem EN FAMÍLIA. La qualitat humana d’aquest grup és tot un exemple de convivència amorosa (i no exagero), que és el que fa que trobem a faltar als que no han pogut venir i que, malgrat les dificultats físiques, tinguem ganes de VENIR SEMPRE. GRÀCIES BENVOLGUTS!


Rosa Puertas

Viatge literari 2023 a Grècia. Textos 03

 


El Francesc Carceller ha treballat molt i ens ha fet un dossier amb textos i fotos molt interessants. Cliqueu el link per veure'l!: Grècia, bressol de la cultura mediterrània

divendres, 20 d’octubre del 2023

Viatge literari 2023 a Grècia. Textos 02




Aquest any el nostre viatge literari ens ha portat cap a una part de la Mediterrània d'on provenen costums, paraules i tot un bagatge de cultura que forma part de la nostra història.

Vam sortir d'Arenys "molt d'hora" amb el bus cap a l’aeroport, i després de tota la tramitació de maletes i d’esmorzar, vam volar cap a Atenes, on només d'arribar començà el tragí de visites (ha estat un no parar) al Museu al peu del Partenó, impressionant, magnífic, i després a l'estadi olímpic.

A l'endemà vam visitar el Partenó, meravella de les meravelles, amb més gent que a les Rambles! Després cap a la tertúlia literària a l’Instituto Cervantes d'Atenes per parlar sobre el llibre d'en Kallifatides, Mares i fills. En acabat, un altre museu, un molí d'oli i a sopar, amb trencadissa de plats inclosa (valga’m deu).

El tercer dia, amb el creuer, vam fer una mica de descans de tants museus, i vam gaudir d'una travessa per l'Egeu i les illes. Només les vam poder assaborir en una petita dosi, però suficient per si un altre dia es pot anar directament allà i no patir embussos.

Els Monestirs Penjants són com un imant, ens atreuen, tenen una cosa especial. El com, el perquè, i el paisatge, potser per la similitud amb la muntanya de Montserrat, és d’una grandiositat bellíssima.

Una altra cosa que em va fascinar va ser la visió del canal de Corint. Només de pensar en els mitjans amb els que es va construir, per a mi el fa més gran encara: enorme.

El final del viatge podríem dir que va ser un pèl accidentat: constipats, alguna caiguda amb més o menys conseqüències, positius de COVID, marejos. Bé, a dia d'avui queden petites seqüeles que s'estan resolent positivament.

Resumint, una magnífica organització, un molt bon servei de guies. El del grup 2 es mereix un premi especial. Sakkara un 10 amb tot i per tot, els companys de viatge, un 10, sents que vas acompanyat. Per tant, gràcies i espero que al proper viatge ens puguem retrobar.


Josep Casellas

dijous, 19 d’octubre del 2023

Viatge literari 2023 a Grècia. Textos 01

 


Viatge a Grècia, una passejada pels orígens

Feia anys que entre els habituals dels viatges literaris de la nostra estimada Biblioteca sonava la possibilitat d’anar a Grècia. Però la maleïda pandèmia, de fa uns pocs anys, entre d’altres factors, va obligar a ajornar aquest destí i per dos anys consecutius es va substituir per dos més casolans, sense sortir de Catalunya, que al final van resultar prou satisfactoris. Vam visitar el Pallars i el Delta de l’Ebre. Tanmateix aquest octubre, del 23, finalment hem pogut  recuperar la proposta pendent i fer-la realitat, viatjant a Grècia, el bressol de la cultura mediterrània i la occidental. Quasi res!!

Organització: Grècia dona per molt i en molts aspectes. Havíem estudiat de jovenets i sabíem que el seu potencial patrimonial i cultural de la capital Atenes i el món hel·lenístic era i és immens. Per tant, deu resultar molt difícil fer una selecció de llocs i temes prou representativa i que agradi a la majoria. I més quan es disposa només de 5 dies. Però, Sakkara Viatges ho ha aconseguit un cop més, i opino que amb nota!. I com en cada viatge, i des de fa 15 anys, ens ha acompanyat la seva directora, la Montse Bea, aportant un plus de confiança, bona feina i amistat. Moure més de 70 persones, d’una certa edat, en dos autocars, per Grècia i a un ritme trepidant no és  bufar i fer ampolles. Per tant, més mèrit. Val a dir també que els usuaris som una colla molt ben avinguda i disciplinada I això facilita la feina. Alguns ja diuen que som una gran família, predominant la cordialitat i l’ajuda mútua. Això és un factor cabdal i que sorprèn gratament als viatges neòfits. Com a guia de la casa, aquest any ens ha acompanyat en Benet Maimí que ha agafat el relleu de Pep Quintana, qui ho va fer tots aquests anys passats i que ho va deixar per motius personals. Dos arenyencs força populars i carismàtics, bregats viatgers, cadascun amb el seu tarannà, però que han fet bona feina.

Aspecte literari: En cada sortida, toca llegir un llibre l’autor del qual és de la terra que visitem. Allí en fem tertúlia, a ser possible en presència de l’escriptor. (quasi mai s’ha aconseguit). Aquest any vàrem llegir “Mares i fills” de Theodor Kallifatides, una obra de caire intimista, de records familiars tot fent un repàs, mare i fill,  dels seus avantpassats, amb el rerefons de l’emigració en difícils temps passats. La tertúlia va ser a l’Institut Cervantes d’Atenes, a l’aire lliure (feia bon temps), resultant un agradable parèntesi. I parlant de lectures, destacar l’escaient tria del llibre “Grècia, viatge de tardor” (homes, déus, temples en el bressol d’Europa) del periodista català Xavier Moret, expert en viatges. Es tracta de breus lectures que fan alguns viatgers fent camí en bus d’un lloc a un altre. Bona feina de la directora de la biblioteca, Muntsa Abad

Arenyencs pel món: Una de les agradables sorpreses va ser la visita que ens va fer un vespre acabant de sopar Charo Heredia, una arenyenca que viu a Atenes des de fa més de 30 anys. Allí va formar una família, fa de mestressa de casa i d’esporàdica guia freelance. Per situar-nos, ens va recordar que de petita  els anys 80 a Arenys de Mar,  la seva família tenia la marisqueria Alaleyra en el Carrer Nou (Vilà Mateu). Va ser un emocionant retrobament amb passatgers que la recordàvem. Havent sopat, vàrem fer una petita ronda a l’entorn de l’hotel,  i Charo ens va explicar aspectes de la vida més quotidiana a la capital grega. Una experiència similar l’havíem tingut fa uns anys en el viatge a Estocolm. I parlant de sorpreses, un fort aplaudiment pel regal intern que ens varen fer un grupet de viatgeres amb una acurada coreografia i ball del Shirtaki, el famós ball grec.

Rutes turístiques. L’espai no dona per més i crec que els escrits d’altres companys/es ja ho hauran fet. Dir que va ser un no parar. Amb uns guies locals excepcionals (sobretot el del bus 2) visitant la majoria de llocs més emblemàtics i coneguts. Com he dit, una selecció, a la que no hi van faltar els més imprescindibles i clàssics. A Atenes, l’Acròpoli, amb el Partenó, l’Erection (amb les famosíssimes Cariàtides,....) O des de la primera tarda amb la visita al Museu Arqueòlogic Nacional. “Aquí empezó todo” en paraules del guia.. I a partir d’aquí un rosari d’excursions (fins i tot un petit creuer a tres illes), i per diferents indrets fora de la capital. (Delfos, temple d’Apol·lo, Estadi Olímpic,...). Sorpresa a Kalambaka, amb els insòlits paratges de Meteora, amb altíssimes formacions rocoses ciclòpies, on pengen, entre la terra i el cel, uns increïbles monestirs. Un lloc molt especial. I per acabar, el darrer dia, una aturada a l’immens Teatre Epidaure i visita a les restes de  la cultura de Micenes. Arquitectura, escultura, astrologia, música, organització democràtica,... De tot això i més en vam fer un acurat tastet.

Un viatge molt emocionant i inoblidable.

Fins el proper

Gràcies.

Francesc Castell.

 

 

Fa uns anys vaig deixar el club de lectura de la biblioteca, i la meva amiga Montse i jo no fèiem cap viatge literari des del mític d’Irlanda. Ella em va avisar: «Nena, aquest any van a Grècia!!». No m’ho vaig pensar gens ni mica. Un contacte ràpid amb Montse Bea «Inclou-me de nou al grup que aquest any vindré sí o sí amb vosaltres».

Per sort he pogut anar fent viatges al llarg dels anys, però a Grècia no hi havia estat mai. Crec que ha estat una trobada amb els meus orígens. Vinc de Ses Illes Balears, els pares n’eren, i allà hi ha molta barreja de segles al mig de la Mediterrània, pel que tot és possible. Un podòleg em va dir una vegada que tenia els peus de tipus grec i vaig quedar sorpresa. Durant el viatge van comentar que les dones fan el pa a casa cada setmana, i jo també ho faig. Sorpresa de nou. Molts menjars i costums no m’eren estranys. De joves, amb els meus veïns, que tenien un tiet grec que importava les esponges naturals del mar Egeu, anàvem al sopar anual dels grecs que vivien a Catalunya. Òbviament sempre s’acabava ballant danses gregues. Em vaig sentir com transportada en alguns moments dels viatge.

Aquests viatges per mi tenen dos components que els fa únics, la gran família de la Biblioteca d’Arenys, que es va estenent fora vila, i viatges Sakkara. Un tàndem tan ben sincronitzat al llarg dels anys que és fa difícil superar. Tot funciona com un engranatge perfecte i els dies van fluint. Viatjar així no té preu, tot programat i a l’hora, i cap problema de convivència en un grup tan nombrós, on fas nous companys de viatge i et retrobes amb vells coneguts.

No insistiré en tot el que hem visitat ja que tots ho sabeu prou. Però vull parlar de Lefteris, el  guia del bus 2. L’home era un rellotge on li mancaven hores i cada vegada que agafava el micro, ja esperava la seva queixa. Era un punt còmic en aquest aspecte. Bé, tot ell i els seus raonaments sobre Grècia, com que tot a la Mediterrània és grec!!! Allà vaig trobar els orígens!

Sobre totes les fotografies compartides al grup de whatsapp, comentar com es veuen de diferent els llocs segons qui enfoca la càmera! I el comentari més divertit va ser en els primer moments del viatge, a l’aeroport de BCN, on es veia que tot aniria rodat i Montse Bea va preguntar: «Algú no ha agafat l’entrepà??»


ESTHER QUETGLAS