Facebook Flick Google RSS

dimecres, 20 d’octubre de 2021

Lo riu és vida, per Francesc Castell

Aquest ja ha sigut el 14è viatge literari que organitza la nostra Biblioteca. Un nombre que ja és prou respectable, tant per a considerar que la bona pensada de fa 15 anys de celebrar el seu 50è aniversari amb un viatge a l'Alguer va ser prou encertada i que no va ser una flor d'estiu. En tot cas, una flor que ha donat i dóna bons fruits anys rere any.


I haver superat, crec que amb nota, les dues darreres sortides amb temps pandèmics ha estat tota una prova de resistència concloent que, al capdavall haurà creat múscul a la proposta, fet que li assegura força anys de vida. Aquest és la flaire que es respira no sols dins el nucli més incondicional i fidel del grup, sinó que també en les persones que s'hi apunten més ocasionalment. 

Amb aquests dos darrers viatges s'ha demostrat alhora que no cal anar a destins molt exòtics i llunyans per assolir els nivells de satisfacció anteriors. Podríem dir que s'ha fet un mar i muntanya, o un nord/sud: el 2020 als Pirineus Lleidetans i enguany a les Terres de l'Ebre, bàsicament al Parc Natural i també Reserva de la Biosfera, on Lo Riu mansament i planera camina cap al mar. I de pas vàrem fer país, en el Delta, cosa molt necessària i urgent, en un tros d'encisadora terra que, malgrat ser rica i bella, històricament ha patit i pateix massa. 


Deu ser extraordinàriament difícil equilibrar les tres components d'aquesta mena de visites: la literària, la turística i la gastronòmica. Encara que hom els pot posar sota el mateix paraigua de la cultura. Intueixo que la Biblioteca, com ha de ser i per equilibrar-los, posa més èmfasi en l'aspecte més literari (més exigent) que en els altres dos, més lúdics/festius. 

En aquesta ocasió això es va notar des de la primera nit amb el sorprenent sopar al Forn de la Canonja a Tortosa, amenitzat pels rapsodes dels dilluns, una associació local devota del gran poeta tortosí per excel·lència, en Gerard Vergés. Va ser una digna cloenda a una llarga i intensa jornada en la que, de camí, vàrem poder gaudir a mig matí dels seus famosos pastissets i a la tarda d'una inoblidable primera travessia per l'Ebre, primer tast del riu, amb el llaüt Lo Sirgador.


El dia següent, a la Biblioteca d'Amposta, a la tarda vàrem fer la tertúlia literària, en teoria el principal leimotiv del vitge, en base a Primavera, estiu, etcètera, una excel·lent novel·la de Marta Rojals, diríem que costumbrista i ambientada en els paisatges del Montsià. La periodista arenyenca Assumpció Maresma, companya de feina de l'autora, setmanes abans a Arenys, en una trobada prèvia al viatge, ja ens havia advertit que la Marta no era gaire amant de la vida pública. Respectable, però un xic frustrant. Això no obstant, la tertúlia va ser prou participada, rica i entretinguda.
 

Menció especial em mereix el matí i migdia a Sant Carles de la Ràpita (avui d'actualitat doncs el veïnat està immers en recuperar el nom original de La Ràpita). Després d'entendre la història dels canals a banda i banda de l'Ebre, vàrem visitar el Museu del Mar, molt ben instal·lat i amb un guia molt didàctic; tot seguit, un xic tard, vàrem fer una excursió urbana per la ciutat marinera, tot resseguint l'obra d'un gran autor local, Sebastià Juan Arbó, al qual la majoria no coneixíem. Lo qual la va fer tediosa i, encara sort, que l'estimada Paquita Zaragoza (rapitenca de naixement i arenyenca d'adopció) amb molt d'encert va saber reconduir i alleugerir el circuit. 


No em vull extendre gaire més... La majoria d'escrits anteriors ja ha recollit amb molt encert diferents visions del viatge, amb les que hi coincideixo i que ara no cal insistir. Molt bons i abundosos àpats, molt bona convivència, magnífiques vistes (i visites) als immensos arrossars i aiguamolls, amb quantitat d'aus... De més joves, al ser tant pla, haguéssim llogat bicicletes. Vàrem fer moltes coses, fins i tot cantar, com criatures, "O Bella Ciau" amb els peus dins un fangar d'arròs! I al poblet Mas de Barberans, va ser molt interessant veure l'artesania de la cistelleria popular i l'alegria retrobar-nos amb l'artista i alhora amic Pere Planells, que per temporades hi viu amb la Rosa, la seva parella. 

La cloenda inoblidable, i cirereta del pastís, va ser la darrera travessa cap on lo riu desemboca a la Mediterrània. Allí ens van explicar la seva fragilitat i la regressió, ara molt més palesa i urgent de solucions per l'emergència climàtica. Vàrem entendre millor la dita "Lo Riu és vida!!" 


Moltes gràcies a tota l'organització i fins un altre.

Francesc Castell

dimecres, 13 d’octubre de 2021

Viatge a les Terres de l'Ebre, per Cruz Barba Ramos

Del viatge a les Terres de l'Ebre em quedo amb lo agradós, abundant que va ser en diferents aspectes, mirades, vivències...

No relataré cadascuna de les visites: hotels, restaurants, museus... que vam fer al llarg dels 5 dies; altres persones ja ho han relatat exhaustiva i fantàsticament bé. 

Destaco l'abundància i la generositat de la gent coneguda durant aquests dies. El seu amor per mostrar-nos les seves riqueses, les mancances, la seva sensació d'oblit. Allò que tenen i allò que desesperadament i amb una voluntat fèrria i honesta tracten de curar, restaurar i gaudir. 


Tanco els ulls i puc veure la navegació per lo riu Ebre, aquest riu generós que banya diferents terres al llarg del seu recorregut, exprimit, explotat i que ara mostra la seva malura, i com amb tanta perseverança, les persones amb les que vam tenir contacte (guies, la jove família arrossera, els patrons dels diferents llaguts, pare i fill de can Polet...) ens van mostrar la complexitat i entrebancs i un munt d'interessos perquè les propostes de regeneració no es duguin a terme. A part, està clar, de la influència del canvi climàtic. 

Guardaré a la memòria la dolçor de les seves aigües, les seves ribes plenes de vida, de vegetació exuberant que et transporten a terres verges on una altra forma de viure encara és possible. Passejades amb llaguts fins a la desembocadura, i és allà, on més es fan paleses les seves ferides; però alhora ple de vida, de bandades d'ocells que enlairen, nien i migren. 

A part de lo riu, estan presents els menjars més que generosos, les tertúlies a la taula acompanyades a vegades amb relats, poesia i també alguna música en directe. 


Pobles i ciutats plens d'història relatada i recollida amb passió a través de les seves pedres, els seus fets històrics, construccions, artesania, cuina... I, com no, amb reivindicacions ben argumentades per salvar la immensa riquesa d'aquestes terres. Em trec el barret davant de la seva força, honestedat i valentia. 

Per últim, destacar la convivència dins el grup que arreplega cada any cares antigues, fidels a les propostes dels diferents viatges de la Biblioteca i que cada any es va enriquint amb noves incorporacions i mirades. 

Gràcies doncs a totes les persones que ho fan possible i que cuiden tant a la seva gent, diria equip que ens retrobem i que anem filant vincles i relacions ben boniques!! 

Per acabar, moltes gràcies als diferents reporters fotogràfics que ens permeten reviure i tornar-nos a emocionar d'imatges tan màgiques i belles.

Cruz Barba Ramos

dijous, 7 d’octubre de 2021

Viatge literari per les Terres de l'Ebre, per Anna Pruna

La primera vegada que t'incorpores a un grup bastant consolidat com el que formen els viatges literaris de la Biblioteca, en el que tothom ja es coneix i se sap les dinàmiques, la veritat és que al principi et fa un xic d'impressió, diguem que imposa...


Però com que m'hi he trobat tan acollida com si hi hagués estat des del principi i he fet coneixences molt divertides, doncs m'anima a continuar amb els que es proposin en un futur. 


He pogut compaginar també el món literari, amb la natura, paisatges i la gent de les terres de l'Ebre amb la seva particular cultura, sense deixar de banda la passió per la fotografia, tot intentant captar els moments viscuts des del meu punt de vista. I tot això amb un relax que no estic massa acostumada, sense presses i anar fent... sense passar per alt cap àpat! 


Agraïda i feliç de compartir amb el grup! Gràcies a tothom

Anna Pruna

dimecres, 6 d’octubre de 2021

Viatge literari, per Dolors Casellas

Una vegada més hem sigut una gran família, el viatge súper ben preparat per la Montse de Sakkara Viatges i per la Biblioteca d'Arenys de Mar. Ha sigut un èxit total! 


Han estat 5 dies de visites, de menjades, de passejades, de vivències extraordinàries, el colze a colze entre tots els que formem part del grup. Tant és que siguem 48 o 78; la bona companyonia que tenim entre nosaltres fa molt més gran el viatge i això no té preu!!! 


Als organitzadors i als participants: GRÀCIES!!!! 

Dolors Casellas


 

dimarts, 5 d’octubre de 2021

Viatge al Delta - octubre 2021, per Josep Casellas Estrada

Sortíem aviat de casa, plovia, renoi quin començament, però resulta que, era una benedicció, o un bateix... digueu-li com vulgueu, perquè només de sortir ja estava el cel clar i sortia el sol, un sol que pràcticament ens va acompanyar en tot el viatge, donant-nos unes postes increïbles... i fotogèniques.
 


Els viatges que ens organitza Sakkara Viatges estan plens d'atencions i detalls pel viatger, pel que fa a guies, desplaçaments, hotels, etc; si sumem que anem amb el grup de la Biblioteca, llavors el resultat encara és més especial, és únic. Gairebé m'atreveixo a dir, que millor que a casa. 


Després de recollir al nostre guia a l'Ampolla, en Josep Maria Callau (encara no ho entenc, no va callar mai), perdoneu la broma, un guia excel·lent, de debò. Cap a Rasquera i els seus "pastissets" el viatge per l'Ebre amb el Llagut, el Mon Natura, els arrossars, sempre presents, el Molí, la xerrada a la Biblioteca de Tortosa, la ruta literària Sebastià Juan Arbó pels carrers de la Ràpita, el restaurant d'en Xevi Montañés, l'Ampolla i el recorregut amb llanxa per anar a les muscleres de la badia del Fangar, Ulldecona i el magnífic restaurant Antic Molí (una delícia), Mas de Barberans on tenen un Centre espectacular sobre el treball de la margallonera, amb la meravellosa vista del Delta i el mar als nostres peus.... Ens quedava "trepitjar" l'arrossar, i a fe de Déu que ho vam fer i gaudir com "xiquets" que diuen allà. I ens quedava una mica més de riu, recórrer el tram final de l'Ebre fins al mar pedalejant amb tota la diversitat d'aus i de plantes de ribera tant i tant malmeses per la manca de cabal i de sediments... Aquí iniciarem el viatge de retorn cap a Arenys que curt, però què intens! 


Moltíssimes gràcies a tot el grup, a Sakkara Viatges i a la Biblioteca.
Tenim un tresor, GRÀCIES. 

Josep Casellas Estrada

© 2014 Bibliom@renys | Distributed By Free Blogger Templates | WP Wildweblab converted by Bloggertheme9
Powered by Blogger.