L’exili de 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera

 

El passat dia 17 de desembre del 2022 es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili, MUME, l’exposició temporal L’exli de 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera, que es podrà visitar fins el dia 5 de març. Els comissaris de l’exposició són Josep-Vicent Garcia Raffi i Francisco Collado Cervelló.

A finals de l’any 1938 i principis del 1939 hi va haver la retirada de les tropes republicanes i de milers de ciutadans, que van haver de marxar exiliats a països estrangers, molts d’ells per proximitat es van quedar a la Catalunya Nord.

Aquests fets traumàtics, han fet que en aquests darrers vint anys s’hagi volgut reviure la memòria d’aquests fets, i ens trobem  molta publicació en el món del còmic, com també en l’edició d’àlbums il·lustrats, tebeos, i novel·la gràfica.

Vinyetes en la frontera ens vol mostrar mitjançant  el format gràfic, aquest projecte d’investigació sobre l’exili, des de la literatura i la història. Hi podem trobar diversitat de textos escrits en francès, italià, basc, català i castellà.

Fins el dia 5 de març de 2023 aquesta exposició itinerant, es podrà visitar al MUME, que s’emmarca dins de les activitats commemoratives que té el museu pel seu 15è aniversari.

Us deixem aquí la Guia de Lectura de Còmics vinculats a l'exposició, que ha editat la Biblioteca Fages de Climent de Figueres

http://bibliotecadefigueres.cat/Public/Fons/Guies/Files/Guiadelectura.pdf

 

Aquest passat setembre la Biblioteca  va fer el seu  15è viatge literari a Porto. I el  passat  divendres dia 3 de febrer,  ens vam retrobar tot el grup a la sala d’actes de la Biblioteca, per  recollir l’àlbum de fotos i veure’n una petita selecció. Volem agrair en Gaspar Gràcia i a  la Carme Garcia, el muntatge de l’àlbum de fotografies.

La guanyadora del  nostre concurs de fotografies a Instagram, va ser la Montse Mora. Felicitats a tots els que vàreu participar enviant-nos les vostres fotos.

Després de l’acte, es va anar a sopar, on  es va  acomiadar a en  Pep Quintana, guia dels nostres viatges literaris després de quinze anys de ruta, juntament amb  Sakkara Viatges. Un dels regals va ser un àlbum de fotos amb els 15 viatges realitzats, acompanyats dels textos que ell escrivia al començament de cada àlbum, un text del grup de viatgers, un de  de la Montse Bea directora de Sakkara Viatges i de la Muntsa Abad directora de la Biblioteca.

Moltes gràcies Pep per acompanyar-nos en els nostres viatges!!!

 

Sense adonar-nos-en, un altre any i un nou viatge. Aquest any Portugal, un País proper, però que ens queda lluny. Ens hi hem apropat i hem anat a una ciutat amb una llarguíssima història, que han procurat i han aconseguit de mantenir i cuidar, per oferir-la al visitant, una de les coses que més agradablement he vist és la magnífica xarxa de comunicacions, unes autovies que van per tot arreu, això facilita els desplaçaments. També he de dir que el terra dels carrers de Porto és molt antic... molt típic... i molt traïdor... un tobogan abonyegat... A part d'això que queda, vist des d'avui com una anècdota més... vam veure meravelles, tant si parlem d'edificis amb rajoles blaves, com dels ponts antics, o moderns, del riu Douro, que avui amb les rescloses dels pantans, és llargament navegable, però que abans, per baixar el vi de les vinyes que hi ha terra endins tenien de baixar en algunes zones per uns ràpids del riu, no sempre segures, ara baixen el vi gairebé directament després de premsar-lo als cellers de Porto on es fa tot el procés d'envelliment del vi fins al seu consum.

Per mi un dels millors dies és el del creuer pel riu, el fet de recórrer el riu gaudint de la immensitat de les vinyes, fa que sigui una experiència bonica.

I com molt bé diu en Pep això de fer el turista és un ofici molt cansat... esgotador diria jo... Quan és el proper viatge??... i… On anem…??

Josep Casellas

Porto ha valgut la pena

 

Deu fer uns 10 anys, la meva dona (la Cruz) i jo van fer pel nostre compte un viatge llampec a Lisboa. Hi vam estar un cap de setmana llarg, que ens va passar volant. Curt però intens, i molt satisfactori en molts aspectes. Un tastet de la cultura lisboeta que ens va convidar a tornar-hi tan bon punt en tinguéssim l’oportunitat. I aquesta va arribar  de la mà de la nostra estimada  Biblioteca, què pel 15è viatge literari va proposar la ciutat de Porto i d’altres indrets d’interès i propers del nord de Portugal.   

Així, superat un primer “déjà vu”, ens hi vam apuntar. I com nosaltres, ho van fer una altra setantena de viatgers, la majoria arenyencs i tocats, qui mes qui menys, de certa vena lletraferida. I a fe que ha valgut la pena. Almenys així ho han manifestat, en general, els participants. Desprès de dos anys de versió casolana dels viatges, degut a la maleïda pandèmia, hi havia ànsies d’esclat, de tornar a la versió clàssica, de sortides amb més exotisme. Amb tot, i dit entre parèntesis, val a dir que les dues darrere sortides  més estar per casa, van resultar prou satisfactòries.

Porto (o Oporto), tot i ser la segona ciutat de la veïna Portugal, té per ella mateixa prous encants, què fan que tingui poc a envejar a la primera, Lisboa. No en va, fa més de 25 anys, el seu centre històric va ser declarat per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat. I vist el que varem veure, amb només dues o tres passejades, la distinció és més que merescuda. Tanmateix, segons ens varen explicar els dos guies, mantenir aquest patrimoni, aquesta fesomia de les façanes, amb les artístiques rajoles, decorades sobretot les de blau,...costa a l’administració molta gestió, diners i maldecaps. I paciència del veïnat, per l’alteració de la seva vida quotidiana amb l’incessant garbuix dels turistes. Encara que, per compensar, hi deixen força divises.   

Hi varem passejar a mitjans de setembre , quan la calor ja no és tant intensa i permet més hores de visita confortable. I fora de l’onada de turistes què, comentaven, havia gairebé col·lapsat el nucli antic, en el pic d’aquest calorós estiu. Dos elements força importants, atesa, a més en aquest cas, de la complicada orografia de la ciutat, amb carrers empinats, de fortes pujades, baixades, revolts,...Cosa què, alhora també li proporciona un singular encant.

Com és conegut, aquesta troballa de viatges combina tres vessants: gastronomia, visites (monuments, museus, paisatges...) i literatura. Un difícil equilibri, penso, gens fàcil d’aconseguir.  I menys quan ha de resultar a gust dels 70 que érem, repartits en dos grups, en dos autocars,..  O si més no, a gust de la majoria. I crec que s’assoleix, no al 100% però,..  Deu n’hi do!  Enhorabona, també per això.

 

Aquest any es va triar el llibre “Assaig sobre la lucidesa” del gran José Saramago, premi Nobel, tot  coincidint amb el centenari del seu naixement.  Aquesta tria era tot un repte i considerable risc, doncs és una novel·la de difícil comprensió. Tant per la forma com pel rerefons de distòpia política, amb un final demolidor. Amb tot, la tertúlia d’unes dues hores, va ser més entretinguda del que en principi era d’esperar. Crec que hi va ajudar la xerrada prèvia, setmana abans a Arenys a càrrec d’en Francesc Ponsa, escriptor gran expert en Saramago. En aquesta faceta de llibres, val la pena destacar la visita a l’encisadora llibreria Lello, una de les més boniques del món i una autèntica joia en el centre de Porto.  

En l’aspecte gastronòmic, força acceptable, encara que alguns esperàvem més, sobretot del producte estrella del país, a base de bacallà. Hi va ser present però no de la forma més excelsa. Alguns comentaven que el millor bacallà potser va ser el que ens varen servir en el sopar de la nit de fado. El Fado, genuïna música i sentida interpretació, que no hi podia faltar.

Pel que fa a visites, el llistat a remarcar seria llarg i pesat de detallar: començant per la postal més clàssica de la ciutat:  la del tram final del riu Douro, amb del barri de Riberia al fons, i el famós pont Luis I que hi passa per sobre. I parlant del riu, mencionar la navegació uns quilòmetres més amunt, tot passant per una esclusa, fins al paisatge d’infinites i empinades vinyes, bressol de l’excel·lent vi d’Oporto. Hores després, i a un ritme trepidant (potser massa...), vàrem visitar els  famosos Cellers Calém, situats a l’altra riba. En acabar, sopar de colenda, on, per sorpresa en Pep Quintana va anunciar el seu comiat, que aquest havia estat el seu darrer viatge. Ell mateix ho explica en aquesta secció de la web de la biblioteca. Una peça clau d’aquest engranatge. Llàstima. Però, Moltes Gràcies, Pep.

Muito Obrigado, que diuen allà.

 Com sempre, moltes gràcies a tota l’organització i, per què no, a tos els participants, que crec ens hem portat bastant bé. Fins un altre.  

                                                                        Francesc Castells

Quinze anys de viatges literaris amb la Biblioteca d'Arenys de Mar

Ara fa cosa de quinze anys, un dia qualsevol, em trobava en aquell despatx facit de papers fins l'últim racó de la directora de la Biblioteca d'Arenys. La Mercè, la Mercè Cussó i un servidor vostre estàvem divagant entretingudament sobre en quin acte podria col·laborar jo en motiu dels primers i joveníssims 50 anys de la Biblioteca Pare Fidel Fita, la del poble. 

Barrejàvem una infinitat de possibilitats: que si una conferència, que si un passi de diapositives (filmines) comentades, que si explicar amb pels i senyals el meu pas per la Biblioteca ambulant Pere Quart fent ruta per infinitat de pobles de l’Alt Pirineu... Ens vam acomiadar dient-nos que maduraríem les idees. En arribar a casa em vaig perdre, una vegada més, per l’infinit navegador del Internet i no se ni com ni el per què vaig caure a la web de la ciutat catalana de Sardenya. Un àngel caritatiu, el que segurament tinc sempre al costat, em va dur a la Biblioteca de l’Alguer. La sorpresa va ser majúscula! Coincidia que la Biblioteca algueresa celebrava els seus 75 anys d’història.

La cosa va resultar fàcil i llaminera es tractaria d’agermanar les dues biblioteques mediterrànies. Em van faltar cames per apropar-me a la Biblioteca de casa i explicar-li a la Mercè. De seguida vaig veure que ella recollia l’envit de manera convençuda.

Ens vam posar a la feina i molt aviat – oh! Sorpresa! – vam tenir una vintena llarga d’arenyencs inscrits per acompanyar-nos-hi. Va ser quan vam veure la necessitat de fer participar algun professional del món del viatge. La Montse Bea, de Viatges Sakkara, de seguida va connectar amb nosaltres i va aportar els seus coneixements.

Finalment van ser un centenar d’arenyencs que ens vam desplaçar a Sardenya per materialitzar l’agermanament de biblioteques. El viatge va sortir rodó i tothom va retornar a casa content com unes pasqües.

L’èxit, doncs, d’aquesta primera sortida va donar pas a organitzar un viatge anual. El tracte és que els viatgers es llegeixin un llibre d’un autor del lloc que visitem i després, tots plegats, anem a comprovar fins allà on hi ha la veritat i allà on comença la ficció.

Hem fet turisme? És clar que si! Hem intentat conèixer a fons la gastronomia local? I tant! Hem compartit experiències i coneixements? Se’ns dubte que si. Però, sobretot, hem intentat que la literatura i tot el món que l’envolta tingués un protagonisme fonamental. Les tertúlies literàries i les visites a biblioteques i llibreries han estat, des del primer dia, els actes essencials de tots els viatges.

Amb el d’enguany són quinze els viatges seguits que no ha pogut doblegar ni la mateixa pandèmia. Han estat viatges sucosos, amb moltes estones divertides, alliçonadors, que fomenten l’amistat i afavoreixen positivament el cervell. Avui, aquests viatges estan consolidats del tot. Estan tenint un èxit que ningú no pot discutir.

Ara deixeu-me que us parli amb la més estricta sinceritat: em sento cansat, veig que no puc aportar gaire res més del que ja he donat. Segurament m’he fet gran, potser vell i tot.

Jo com molt bé sabeu molts de vosaltres, sóc un apassionat del Marroc. Fa més de 30 anys que el visito molt sovint i m'hi guanyo la vida. Sabeu també que el llibre sagrat de l’Islam és l’Alcorà i us recordaré com comença amb aquell to solemne i categòric: “Tot té un principi i tot té un final”. Per mi aquest Porto de 2022 és el meu final. És el final d’un cicle d’aquests estimats viatges amb la biblioteca.

No vull acabar sense donar-vos les gràcies a tots, als que heu vingut enguany i els altres que, per la raó que sigui, no han pogut venir, però, sobretot i subratllant-ho vull agrair l’amistat, la companyia i la confiança que m’han donat la Mercè Cussó, la Montse Bea i la Muntsa Abad.

Gràcies, moltes gràcies.

Pep Quintana i Riera