Maria Teresa Bertran
(Teresa d’Arenys)
24 de maig de 1952 – 12 de febrer de 2024
Maria Teresa
Bertran Rossell, poetessa també coneguda amb el pseudònim literari de Teresa
d’Arenys, va morir a la seva vila natal el dilluns 12 de febrer 2024 a l’edat
de 71 anys.
Bertran va
néixer a Arenys de Mar el 24 de maig de 1952. Primera filla en un entorn
familiar catalanista, va aprendre a llegir i escriure abans d'entrar al
Col·legi de les Mares Escolàpies. Amb només set anys es va inscriure pel seu
compte a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita, que des de llavors va freqüentar
assíduament. Allà va conèixer el novel·lista Ferran de Pol, l'escriptor i
polític Fèlix Cucurull i l'historiador i arxiver Josep M. Pons Guri, tres homes
de lletres que admirava i que ben aviat van influir en la seva formació com a
escriptora.
De fet,
escrivia de manera espontània rodolins i quartets burletes envers l'escola,
però en morir la seva amiga d'infància amb dotze anys (gener, 1965) li va
dedicar un primer poema seriós. Alhora, va iniciar un dietari que va seguir
fins al curs preuniversitari a l'Institut Alexandre Satorres de Mataró. No
sentia cap vocació literària però, en canvi, es va inclinar per la resistència
política i va militar, per mà de Fèlix Cucurull, a la CAC i al PSAN.
El 1971 es va
matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.
Allà va entrar en contacte amb el poeta J. V. Foix i amb el professor Antoni
Comas, que li va proporcionar algunes feines perquè es pogués pagar els
estudis. Va ser durant el 1973-74 quan va començar a escriure els sonets del
seu primer recull “Aor”, que va obtenir el Premi Amadeu
Oller el 1976.
L'estiu de
1974 va conèixer el pintor Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013)
amb qui va anar a viure durant una dècada a l’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Des d’allà va escriure els reculls poètics “Versos de vi novell”, Premi de poesia Selva
del Camp 1977, que restà inèdit, “Onada” (1980) i “Murmuris” (1986). El 1984, ja com
a escriptora consolidada, va retornar amb el seu home a Arenys de Mar.
El 1987 va
iniciar la traducció d'uns cants saharians de tradició oral, que es van
publicar sota el títol “Tuaregs. Cants d'amor i de guerra de
l'Ahaggar” (1999), i
amb el què guanyà el V Premi de
Reconeixement a la Creació Poètica Cadaqués a Quima Jaume 2000.
Als anys 90,
de la mà del poeta Miquel Desclot va començar a impartir conferències i
presentacions, a enllestir treballs que tenia a mitges i a iniciar un contacte
editorial. Entre el 1995 i el 96, arran de la mort quasi simultània dels seus
mentors d'adolescència Ferran de Pol i Cucurull, va traduir els “Rèquiems” de R.M. Rilke i va
iniciar l’escriptura de la seva primera novel·la, “El Quadern d'Agnès Solà” (2001), que mitificant
Arenys amb el nom de Sobirans, va aixecar força polseguera en l’ambient
literari local.
Més tard van
sortir a la llum “Pensaments simples” (2006), un recull de
tankas il·lustrades pel seu home, Enric Maass, el llibre de sonets “Hores” (2007), i “Versos de vi
novell” (2009) també
acompanyats de les il·lustracions del seu marit.
La seva última
obra coneguda, “Epístola a un amic mort”, la va escriure el 2013,
ja vídua, i era el preliminar d’un volum memorístic que no va arribar a veure
la llum.
L’any 2018 va
rebre el Premi Crítica Serra d’Or de
Poesia per la seva “Obra poètica” (1973-2015). Per aquest motiu va ser
candidata a Arenyenca de l’Any 2018 i va aparèixer en el llibre “100 retrats
viscuts” de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys.
Des de la Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar lamentem la seva pèrdua i expressem el nostre sentit condol.
