Maria Teresa Bertran

(Teresa d’Arenys)

24 de maig de 1952 – 12 de febrer de 2024

Maria Teresa Bertran Rossell, poetessa també coneguda amb el pseudònim literari de Teresa d’Arenys, va morir a la seva vila natal el dilluns 12 de febrer 2024 a l’edat de 71 anys.

Bertran va néixer a Arenys de Mar el 24 de maig de 1952. Primera filla en un entorn familiar catalanista, va aprendre a llegir i escriure abans d'entrar al Col·legi de les Mares Escolàpies. Amb només set anys es va inscriure pel seu compte a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita, que des de llavors va freqüentar assíduament. Allà va conèixer el novel·lista Ferran de Pol, l'escriptor i polític Fèlix Cucurull i l'historiador i arxiver Josep M. Pons Guri, tres homes de lletres que admirava i que ben aviat van influir en la seva formació com a escriptora.

De fet, escrivia de manera espontània rodolins i quartets burletes envers l'escola, però en morir la seva amiga d'infància amb dotze anys (gener, 1965) li va dedicar un primer poema seriós. Alhora, va iniciar un dietari que va seguir fins al curs preuniversitari a l'Institut Alexandre Satorres de Mataró. No sentia cap vocació literària però, en canvi, es va inclinar per la resistència política i va militar, per mà de Fèlix Cucurull, a la CAC i al PSAN.

El 1971 es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Allà va entrar en contacte amb el poeta J. V. Foix i amb el professor Antoni Comas, que li va proporcionar algunes feines perquè es pogués pagar els estudis. Va ser durant el 1973-74 quan va començar a escriure els sonets del seu primer recull “Aor”, que va obtenir el Premi Amadeu Oller el 1976.

L'estiu de 1974 va conèixer el pintor Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013) amb qui va anar a viure durant una dècada a l’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Des d’allà va escriure els reculls poètics “Versos de vi novell”, Premi de poesia Selva del Camp 1977, que restà inèdit, “Onada” (1980) i “Murmuris” (1986). El 1984, ja com a escriptora consolidada, va retornar amb el seu home a Arenys de Mar.

El 1987 va iniciar la traducció d'uns cants saharians de tradició oral, que es van publicar sota el títol “Tuaregs. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar” (1999), i amb el què guanyà el V Premi de Reconeixement a la Creació Poètica Cadaqués a Quima Jaume 2000. 

Als anys 90, de la mà del poeta Miquel Desclot va començar a impartir conferències i presentacions, a enllestir treballs que tenia a mitges i a iniciar un contacte editorial. Entre el 1995 i el 96, arran de la mort quasi simultània dels seus mentors d'adolescència Ferran de Pol i Cucurull, va traduir els “Rèquiems” de R.M. Rilke i va iniciar l’escriptura de la seva primera novel·la, “El Quadern d'Agnès Solà” (2001), que mitificant Arenys amb el nom de Sobirans, va aixecar força polseguera en l’ambient literari local.

Més tard van sortir a la llum “Pensaments simples” (2006), un recull de tankas il·lustrades pel seu home, Enric Maass, el llibre de sonets “Hores” (2007), i “Versos de vi novell” (2009) també acompanyats de les il·lustracions del seu marit.

La seva última obra coneguda, “Epístola a un amic mort”, la va escriure el 2013, ja vídua, i era el preliminar d’un volum memorístic que no va arribar a veure la llum.

L’any 2018 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia per la seva “Obra poètica” (1973-2015). Per aquest motiu va ser candidata a Arenyenca de l’Any 2018 i va aparèixer en el llibre “100 retrats viscuts” de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys.

Des de la Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar lamentem la seva pèrdua i expressem el nostre sentit condol.