Vam sortir d'Arenys "molt d'hora" amb el bus cap a l’aeroport, i després de tota la tramitació de maletes i d’esmorzar, vam volar cap a Atenes, on només d'arribar començà el tragí de visites (ha estat un no parar) al Museu al peu del Partenó, impressionant, magnífic, i després a l'estadi olímpic.
A l'endemà vam visitar el Partenó, meravella de les meravelles, amb més gent que a les Rambles! Després cap a la tertúlia literària a l’Instituto Cervantes d'Atenes per parlar sobre el llibre d'en Kallifatides, Mares i fills. En acabat, un altre museu, un molí d'oli i a sopar, amb trencadissa de plats inclosa (valga’m deu).
El tercer dia, amb el creuer, vam fer una mica de descans de tants museus, i vam gaudir d'una travessa per l'Egeu i les illes. Només les vam poder assaborir en una petita dosi, però suficient per si un altre dia es pot anar directament allà i no patir embussos.
Els Monestirs Penjants són com un imant, ens atreuen, tenen una cosa especial. El com, el perquè, i el paisatge, potser per la similitud amb la muntanya de Montserrat, és d’una grandiositat bellíssima.
Una altra cosa que em va fascinar va ser la visió del canal de Corint. Només de pensar en els mitjans amb els que es va construir, per a mi el fa més gran encara: enorme.
El final del viatge podríem dir que va ser un pèl accidentat: constipats, alguna caiguda amb més o menys conseqüències, positius de COVID, marejos. Bé, a dia d'avui queden petites seqüeles que s'estan resolent positivament.
Resumint, una magnífica organització, un molt bon servei de guies. El del grup 2 es mereix un premi especial. Sakkara un 10 amb tot i per tot, els companys de viatge, un 10, sents que vas acompanyat. Per tant, gràcies i espero que al proper viatge ens puguem retrobar.
Josep Casellas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada