Viatge literari 2023 a Grècia. Textos 01

 

Viatge a Grècia, una passejada pels orígens

Feia anys que entre els habituals dels viatges literaris de la nostra estimada Biblioteca sonava la possibilitat d’anar a Grècia. Però la maleïda pandèmia, de fa uns pocs anys, entre d’altres factors, va obligar a ajornar aquest destí i per dos anys consecutius es va substituir per dos més casolans, sense sortir de Catalunya, que al final van resultar prou satisfactoris. Vam visitar el Pallars i el Delta de l’Ebre. Tanmateix aquest octubre, del 23, finalment hem pogut  recuperar la proposta pendent i fer-la realitat, viatjant a Grècia, el bressol de la cultura mediterrània i la occidental. Quasi res!!

Organització: Grècia dona per molt i en molts aspectes. Havíem estudiat de jovenets i sabíem que el seu potencial patrimonial i cultural de la capital Atenes i el món hel·lenístic era i és immens. Per tant, deu resultar molt difícil fer una selecció de llocs i temes prou representativa i que agradi a la majoria. I més quan es disposa només de 5 dies. Però, Sakkara Viatges ho ha aconseguit un cop més, i opino que amb nota!. I com en cada viatge, i des de fa 15 anys, ens ha acompanyat la seva directora, la Montse Bea, aportant un plus de confiança, bona feina i amistat. Moure més de 70 persones, d’una certa edat, en dos autocars, per Grècia i a un ritme trepidant no és  bufar i fer ampolles. Per tant, més mèrit. Val a dir també que els usuaris som una colla molt ben avinguda i disciplinada I això facilita la feina. Alguns ja diuen que som una gran família, predominant la cordialitat i l’ajuda mútua. Això és un factor cabdal i que sorprèn gratament als viatges neòfits. Com a guia de la casa, aquest any ens ha acompanyat en Benet Maimí que ha agafat el relleu de Pep Quintana, qui ho va fer tots aquests anys passats i que ho va deixar per motius personals. Dos arenyencs força populars i carismàtics, bregats viatgers, cadascun amb el seu tarannà, però que han fet bona feina.

Aspecte literari: En cada sortida, toca llegir un llibre l’autor del qual és de la terra que visitem. Allí en fem tertúlia, a ser possible en presència de l’escriptor. (quasi mai s’ha aconseguit). Aquest any vàrem llegir “Mares i fills” de Theodor Kallifatides, una obra de caire intimista, de records familiars tot fent un repàs, mare i fill,  dels seus avantpassats, amb el rerefons de l’emigració en difícils temps passats. La tertúlia va ser a l’Institut Cervantes d’Atenes, a l’aire lliure (feia bon temps), resultant un agradable parèntesi. I parlant de lectures, destacar l’escaient tria del llibre “Grècia, viatge de tardor” (homes, déus, temples en el bressol d’Europa) del periodista català Xavier Moret, expert en viatges. Es tracta de breus lectures que fan alguns viatgers fent camí en bus d’un lloc a un altre. Bona feina de la directora de la biblioteca, Muntsa Abad

Arenyencs pel món: Una de les agradables sorpreses va ser la visita que ens va fer un vespre acabant de sopar Charo Heredia, una arenyenca que viu a Atenes des de fa més de 30 anys. Allí va formar una família, fa de mestressa de casa i d’esporàdica guia freelance. Per situar-nos, ens va recordar que de petita  els anys 80 a Arenys de Mar,  la seva família tenia la marisqueria Alaleyra en el Carrer Nou (Vilà Mateu). Va ser un emocionant retrobament amb passatgers que la recordàvem. Havent sopat, vàrem fer una petita ronda a l’entorn de l’hotel,  i Charo ens va explicar aspectes de la vida més quotidiana a la capital grega. Una experiència similar l’havíem tingut fa uns anys en el viatge a Estocolm. I parlant de sorpreses, un fort aplaudiment pel regal intern que ens varen fer un grupet de viatgeres amb una acurada coreografia i ball del Shirtaki, el famós ball grec.

Rutes turístiques. L’espai no dona per més i crec que els escrits d’altres companys/es ja ho hauran fet. Dir que va ser un no parar. Amb uns guies locals excepcionals (sobretot el del bus 2) visitant la majoria de llocs més emblemàtics i coneguts. Com he dit, una selecció, a la que no hi van faltar els més imprescindibles i clàssics. A Atenes, l’Acròpoli, amb el Partenó, l’Erection (amb les famosíssimes Cariàtides,....) O des de la primera tarda amb la visita al Museu Arqueòlogic Nacional. “Aquí empezó todo” en paraules del guia.. I a partir d’aquí un rosari d’excursions (fins i tot un petit creuer a tres illes), i per diferents indrets fora de la capital. (Delfos, temple d’Apol·lo, Estadi Olímpic,...). Sorpresa a Kalambaka, amb els insòlits paratges de Meteora, amb altíssimes formacions rocoses ciclòpies, on pengen, entre la terra i el cel, uns increïbles monestirs. Un lloc molt especial. I per acabar, el darrer dia, una aturada a l’immens Teatre Epidaure i visita a les restes de  la cultura de Micenes. Arquitectura, escultura, astrologia, música, organització democràtica,... De tot això i més en vam fer un acurat tastet.

Un viatge molt emocionant i inoblidable.

Fins el proper

Gràcies.

Francesc Castell.

 

 

Fa uns anys vaig deixar el club de lectura de la biblioteca, i la meva amiga Montse i jo no fèiem cap viatge literari des del mític d’Irlanda. Ella em va avisar: «Nena, aquest any van a Grècia!!». No m’ho vaig pensar gens ni mica. Un contacte ràpid amb Montse Bea «Inclou-me de nou al grup que aquest any vindré sí o sí amb vosaltres».

Per sort he pogut anar fent viatges al llarg dels anys, però a Grècia no hi havia estat mai. Crec que ha estat una trobada amb els meus orígens. Vinc de Ses Illes Balears, els pares n’eren, i allà hi ha molta barreja de segles al mig de la Mediterrània, pel que tot és possible. Un podòleg em va dir una vegada que tenia els peus de tipus grec i vaig quedar sorpresa. Durant el viatge van comentar que les dones fan el pa a casa cada setmana, i jo també ho faig. Sorpresa de nou. Molts menjars i costums no m’eren estranys. De joves, amb els meus veïns, que tenien un tiet grec que importava les esponges naturals del mar Egeu, anàvem al sopar anual dels grecs que vivien a Catalunya. Òbviament sempre s’acabava ballant danses gregues. Em vaig sentir com transportada en alguns moments dels viatge.

Aquests viatges per mi tenen dos components que els fa únics, la gran família de la Biblioteca d’Arenys, que es va estenent fora vila, i viatges Sakkara. Un tàndem tan ben sincronitzat al llarg dels anys que és fa difícil superar. Tot funciona com un engranatge perfecte i els dies van fluint. Viatjar així no té preu, tot programat i a l’hora, i cap problema de convivència en un grup tan nombrós, on fas nous companys de viatge i et retrobes amb vells coneguts.

No insistiré en tot el que hem visitat ja que tots ho sabeu prou. Però vull parlar de Lefteris, el  guia del bus 2. L’home era un rellotge on li mancaven hores i cada vegada que agafava el micro, ja esperava la seva queixa. Era un punt còmic en aquest aspecte. Bé, tot ell i els seus raonaments sobre Grècia, com que tot a la Mediterrània és grec!!! Allà vaig trobar els orígens!

Sobre totes les fotografies compartides al grup de whatsapp, comentar com es veuen de diferent els llocs segons qui enfoca la càmera! I el comentari més divertit va ser en els primer moments del viatge, a l’aeroport de BCN, on es veia que tot aniria rodat i Montse Bea va preguntar: «Algú no ha agafat l’entrepà??»

ESTHER QUETGLAS