Viatge a Grècia, una passejada pels
orígens
Feia
anys que entre els habituals dels viatges literaris de la nostra estimada
Biblioteca sonava la possibilitat d’anar a Grècia. Però la maleïda pandèmia, de
fa uns pocs anys, entre d’altres factors, va obligar a ajornar aquest destí i
per dos anys consecutius es va substituir per dos més casolans, sense sortir de
Catalunya, que al final van resultar prou satisfactoris. Vam visitar el Pallars
i el Delta de l’Ebre. Tanmateix aquest octubre, del 23, finalment hem pogut recuperar la proposta pendent i fer-la realitat,
viatjant a Grècia, el bressol de la cultura mediterrània i la occidental. Quasi
res!!
Organització:
Grècia dona per molt i en molts aspectes. Havíem estudiat de jovenets i sabíem
que el seu potencial patrimonial i cultural de la capital Atenes i el món hel·lenístic
era i és immens. Per tant, deu resultar molt difícil fer una selecció de llocs
i temes prou representativa i que agradi a la majoria. I més quan es disposa
només de 5 dies. Però, Sakkara Viatges ho ha aconseguit un cop més, i opino que
amb nota!. I com en cada viatge, i des de fa 15 anys, ens ha acompanyat la seva
directora, la Montse Bea, aportant un plus de confiança, bona feina i amistat.
Moure més de 70 persones, d’una certa edat, en dos autocars, per Grècia i a un
ritme trepidant no és bufar i fer
ampolles. Per tant, més mèrit. Val a dir també que els usuaris som una colla
molt ben avinguda i disciplinada I això facilita la feina. Alguns ja diuen que
som una gran família, predominant la cordialitat i l’ajuda mútua. Això és un
factor cabdal i que sorprèn gratament als viatges neòfits. Com a guia de la
casa, aquest any ens ha acompanyat en Benet Maimí que ha agafat el relleu de
Pep Quintana, qui ho va fer tots aquests anys passats i que ho va deixar per
motius personals. Dos arenyencs força populars i carismàtics, bregats viatgers,
cadascun amb el seu tarannà, però que han fet bona feina.
Aspecte
literari: En cada sortida, toca llegir un llibre l’autor del qual és de la
terra que visitem. Allí en fem tertúlia, a ser possible en presència de
l’escriptor. (quasi mai s’ha aconseguit). Aquest any vàrem llegir “Mares i
fills” de Theodor Kallifatides, una obra de caire intimista, de records
familiars tot fent un repàs, mare i fill,
dels seus avantpassats, amb el rerefons de l’emigració en difícils temps
passats. La tertúlia va ser a l’Institut Cervantes d’Atenes, a l’aire lliure
(feia bon temps), resultant un agradable parèntesi. I parlant de lectures,
destacar l’escaient tria del llibre “Grècia, viatge de tardor” (homes, déus,
temples en el bressol d’Europa) del periodista català Xavier Moret, expert en
viatges. Es tracta de breus lectures que fan alguns viatgers fent camí en bus
d’un lloc a un altre. Bona feina de la directora de la biblioteca, Muntsa Abad
Arenyencs
pel món: Una de les agradables sorpreses va ser la visita que ens va fer un
vespre acabant de sopar Charo Heredia, una arenyenca que viu a Atenes des de fa
més de 30 anys. Allí va formar una família, fa de mestressa de casa i d’esporàdica
guia freelance. Per situar-nos, ens va recordar que de petita els anys 80 a Arenys de Mar, la seva família tenia la marisqueria Alaleyra
en el Carrer Nou (Vilà Mateu). Va ser un emocionant retrobament amb passatgers
que la recordàvem. Havent sopat, vàrem fer una petita ronda a l’entorn de l’hotel, i Charo ens va explicar aspectes de la vida
més quotidiana a la capital grega. Una experiència similar l’havíem tingut fa
uns anys en el viatge a Estocolm. I parlant de sorpreses, un fort aplaudiment
pel regal intern que ens varen fer un grupet de viatgeres amb una acurada
coreografia i ball del Shirtaki, el famós ball grec.
Rutes
turístiques. L’espai no dona per més i crec que els escrits d’altres
companys/es ja ho hauran fet. Dir que va ser un no parar. Amb uns guies locals
excepcionals (sobretot el del bus 2) visitant la majoria de llocs més
emblemàtics i coneguts. Com he dit, una selecció, a la que no hi van faltar els
més imprescindibles i clàssics. A Atenes, l’Acròpoli, amb el Partenó,
l’Erection (amb les famosíssimes Cariàtides,....) O des de la primera tarda amb
la visita al Museu Arqueòlogic Nacional. “Aquí empezó todo” en paraules del
guia.. I a partir d’aquí un rosari d’excursions (fins i tot un petit creuer a
tres illes), i per diferents indrets fora de la capital. (Delfos, temple d’Apol·lo,
Estadi Olímpic,...). Sorpresa a Kalambaka, amb els insòlits paratges de
Meteora, amb altíssimes formacions rocoses ciclòpies, on pengen, entre la terra
i el cel, uns increïbles monestirs. Un lloc molt especial. I per acabar, el
darrer dia, una aturada a l’immens Teatre Epidaure i visita a les restes de la cultura de Micenes. Arquitectura,
escultura, astrologia, música, organització democràtica,... De tot això i més
en vam fer un acurat tastet.
Un
viatge molt emocionant i inoblidable.
Fins
el proper
Gràcies.
Francesc
Castell.
Fa
uns anys vaig deixar el club de lectura de la biblioteca, i la meva amiga
Montse i jo no fèiem cap viatge literari des del mític d’Irlanda. Ella em va
avisar: «Nena, aquest any van a Grècia!!». No m’ho vaig pensar gens ni mica. Un
contacte ràpid amb Montse Bea «Inclou-me de nou al grup que aquest any vindré
sí o sí amb vosaltres».
Per
sort he pogut anar fent viatges al llarg dels anys, però a Grècia no hi havia
estat mai. Crec que ha estat una trobada amb els meus orígens. Vinc de Ses
Illes Balears, els pares n’eren, i allà hi ha molta barreja de segles al mig de
la Mediterrània, pel que tot és possible. Un podòleg em va dir una vegada que
tenia els peus de tipus grec i vaig quedar sorpresa. Durant el viatge van
comentar que les dones fan el pa a casa cada setmana, i jo també ho faig.
Sorpresa de nou. Molts menjars i costums no m’eren estranys. De joves, amb els
meus veïns, que tenien un tiet grec que importava les esponges naturals del mar
Egeu, anàvem al sopar anual dels grecs que vivien a Catalunya. Òbviament sempre
s’acabava ballant danses gregues. Em vaig sentir com transportada en alguns
moments dels viatge.
Aquests
viatges per mi tenen dos components que els fa únics, la gran família de la
Biblioteca d’Arenys, que es va estenent fora vila, i viatges Sakkara. Un tàndem
tan ben sincronitzat al llarg dels anys que és fa difícil superar. Tot funciona
com un engranatge perfecte i els dies van fluint. Viatjar així no té preu, tot
programat i a l’hora, i cap problema de convivència en un grup tan nombrós, on
fas nous companys de viatge i et retrobes amb vells coneguts.
No
insistiré en tot el que hem visitat ja que tots ho sabeu prou. Però vull parlar
de Lefteris, el guia del bus 2. L’home
era un rellotge on li mancaven hores i cada vegada que agafava el micro, ja
esperava la seva queixa. Era un punt còmic en aquest aspecte. Bé, tot ell i els
seus raonaments sobre Grècia, com que tot a la Mediterrània és grec!!! Allà
vaig trobar els orígens!
Sobre
totes les fotografies compartides al grup de whatsapp, comentar com es veuen de
diferent els llocs segons qui enfoca la càmera! I el comentari més divertit va
ser en els primer moments del viatge, a l’aeroport de BCN, on es veia que tot
aniria rodat i Montse Bea va preguntar: «Algú no ha agafat l’entrepà??»
ESTHER
QUETGLAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada