Sense adonar-nos-en, un altre any i un nou viatge. Aquest any Portugal, un País proper, però que ens queda lluny. Ens hi hem apropat i hem anat a una ciutat amb una llarguíssima història, que han procurat i han aconseguit de mantenir i cuidar, per oferir-la al visitant, una de les coses que més agradablement he vist és la magnífica xarxa de comunicacions, unes autovies que van per tot arreu, això facilita els desplaçaments. També he de dir que el terra dels carrers de Porto és molt antic... molt típic... i molt traïdor... un tobogan abonyegat... A part d'això que queda, vist des d'avui com una anècdota més... vam veure meravelles, tant si parlem d'edificis amb rajoles blaves, com dels ponts antics, o moderns, del riu Douro, que avui amb les rescloses dels pantans, és llargament navegable, però que abans, per baixar el vi de les vinyes que hi ha terra endins tenien de baixar en algunes zones per uns ràpids del riu, no sempre segures, ara baixen el vi gairebé directament després de premsar-lo als cellers de Porto on es fa tot el procés d'envelliment del vi fins al seu consum.

Per mi un dels millors dies és el del creuer pel riu, el fet de recórrer el riu gaudint de la immensitat de les vinyes, fa que sigui una experiència bonica.

I com molt bé diu en Pep això de fer el turista és un ofici molt cansat... esgotador diria jo... Quan és el proper viatge??... i… On anem…??

Josep Casellas