Deu
fer uns 10 anys, la meva dona (la Cruz) i jo van fer pel nostre compte un
viatge llampec a Lisboa. Hi vam estar un cap de setmana llarg, que ens va
passar volant. Curt però intens, i molt satisfactori en molts aspectes. Un
tastet de la cultura lisboeta que ens va convidar a tornar-hi tan bon punt en
tinguéssim l’oportunitat. I aquesta va arribar de la mà de la nostra estimada Biblioteca, què pel 15è viatge literari va
proposar la ciutat de Porto i d’altres indrets d’interès i propers del nord de
Portugal.
Així,
superat un primer “déjà vu”, ens hi vam apuntar. I com nosaltres, ho van fer una
altra setantena de viatgers, la majoria arenyencs i tocats, qui mes qui menys,
de certa vena lletraferida. I a fe que ha valgut la pena. Almenys així ho han
manifestat, en general, els participants. Desprès de dos anys de versió
casolana dels viatges, degut a la maleïda pandèmia, hi havia ànsies d’esclat,
de tornar a la versió clàssica, de sortides amb més exotisme. Amb tot, i dit
entre parèntesis, val a dir que les dues darrere sortides més estar per casa, van resultar prou
satisfactòries.
Hi varem passejar a mitjans de setembre , quan la calor ja no és tant intensa i permet més hores de visita confortable. I fora de l’onada de turistes què, comentaven, havia gairebé col·lapsat el nucli antic, en el pic d’aquest calorós estiu. Dos elements força importants, atesa, a més en aquest cas, de la complicada orografia de la ciutat, amb carrers empinats, de fortes pujades, baixades, revolts,...Cosa què, alhora també li proporciona un singular encant.
Com
és conegut, aquesta troballa de viatges combina tres vessants: gastronomia,
visites (monuments, museus, paisatges...) i literatura. Un difícil equilibri,
penso, gens fàcil d’aconseguir. I menys
quan ha de resultar a gust dels 70 que érem, repartits en dos grups, en dos
autocars,.. O si més no, a gust de la
majoria. I crec que s’assoleix, no al 100% però,.. Deu n’hi do!
Enhorabona, també per això.
Aquest
any es va triar el llibre “Assaig sobre la lucidesa” del gran José Saramago,
premi Nobel, tot coincidint amb el
centenari del seu naixement. Aquesta
tria era tot un repte i considerable risc, doncs és una novel·la de difícil
comprensió. Tant per la forma com pel rerefons de distòpia política, amb un
final demolidor. Amb tot, la tertúlia d’unes dues hores, va ser més entretinguda
del que en principi era d’esperar. Crec que hi va ajudar la xerrada prèvia,
setmana abans a Arenys a càrrec d’en Francesc Ponsa, escriptor gran expert en
Saramago. En aquesta faceta de llibres, val la pena destacar la visita a
l’encisadora llibreria Lello, una de les més boniques del món i una autèntica joia
en el centre de Porto.
En
l’aspecte gastronòmic, força acceptable, encara que alguns esperàvem més,
sobretot del producte estrella del país, a base de bacallà. Hi va ser present
però no de la forma més excelsa. Alguns comentaven que el millor bacallà potser
va ser el que ens varen servir en el sopar de la nit de fado. El Fado, genuïna
música i sentida interpretació, que no hi podia faltar.
Pel que fa a visites, el llistat a remarcar seria llarg i pesat de detallar: començant per la postal més clàssica de la ciutat: la del tram final del riu Douro, amb del barri de Riberia al fons, i el famós pont Luis I que hi passa per sobre. I parlant del riu, mencionar la navegació uns quilòmetres més amunt, tot passant per una esclusa, fins al paisatge d’infinites i empinades vinyes, bressol de l’excel·lent vi d’Oporto. Hores després, i a un ritme trepidant (potser massa...), vàrem visitar els famosos Cellers Calém, situats a l’altra riba. En acabar, sopar de colenda, on, per sorpresa en Pep Quintana va anunciar el seu comiat, que aquest havia estat el seu darrer viatge. Ell mateix ho explica en aquesta secció de la web de la biblioteca. Una peça clau d’aquest engranatge. Llàstima. Però, Moltes Gràcies, Pep.
Muito Obrigado, que diuen allà.
Com sempre, moltes gràcies a tota
l’organització i, per què no, a tos els participants, que crec ens hem portat
bastant bé. Fins un altre.
Francesc Castells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada