El proppassat 13 de novembre, en una activitat programada conjuntament amb el Museu d'Arenys de Mar, vam tenir l'oportunitat de conèixer de més a prop la urbanització de S'Agaró, un bell racó de la costa del Baix Empordà ben ple d'història. El motiu d'atansar-nos-hi no va ser altre que l'exposició que, fins fa poques setmanes, hem pogut visitar al museu arenyenc amb el títol d'"Estiueig de proximitat. 1850-1950". S'Agaró, en forma i concepte, és el fruit de dos homenots, manllevant el terme tan emprat per Pla: ni més ni menys que Josep Ensesa i Gubert, el propietari dels terrenys i motor econòmic de tot el projecte, i l'arquitecte Rafael Masó. La unió d'ambdós personatges va permetre la creació, al costat de la Platja de Sant Pol, entre aproximadament la dècada dels vint i el 1935, d'un dels centres d'estiueig catalans de més renom internacional.
Durant la visita vam poder recórrer bona part del Camí de Ronda i conèixer alguns dels xalets construïts per Masó, a banda d'altres edificis tan emblemàtics com la famosa "loggia" neorenaixentista de Francesc Folguera, a Senya Blanca, la primera casa alçada a l'indret, o la Piscina de Garbí, d'Adolf Florensa. Gràcies a la generositat i disponibilitat del senyor Albert Sibils Ensesa, nét de Josep Ensesa i Gubert, vam poder visitar per dins la capella de la urbanització: Nostra Senyora de l'Esperança, projectada per Folguera i decorada en el seu interior per pintures sortides de la mà del pintor arenyenc, Joan Colom. De fet, a pocs metres d'aquesta capella i de la platja de Sa Conca s'alça la casa que Colom va fer-se construir allí l'any 1929, obra de l'arquitecte Pelai Martínez.
Tot i el pas del temps, la prematura mort de Rafael Masó i les alteracions provocades pels propietaris de les finques, s'Agaró conserva encara l'essència de ciutat-jardí, d'aquella intervenció directa, civilitzada i mesurada sobre la natura que tant desitjaven i proclamaven molts membres del moviment conegut com a Noucentisme del qual Masó va participar plenament.
Joan Miquel Llodrà Nogueras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada