Quatre comarques, tot un món - Francesc Carceller Padilla

 

L'aigua, del canal va al "tubo", 

del "tubo" va a "l'arrossal", 

de "l'arrossal" va al desaigüe

i del desaigüe a la mar. 

Sebastià Juan Arbó

Les terres de l'Ebre, les quatre comarques, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià, totes elles mullades per l'aigua del riu Ebre, totes elles relligades pel seu traçat. 

L'aigua, l'arròs, lo riu, els musclos, les ostres, la margallonera, les garrofes, lo coc, els pastissets, les baldanes, els fruits de la mar, los aucells, la sal...

La Verge de la Cinta, la catedral de Santa Maria, els ponts sobre lo riu, lo delta, les badies del Fangar i dels Alfacs, l'assut de Xerta, el canarl de la marge dreta i de la marge esquerra, les serres, els castells, el museu de la Pauma, els camins de sirga...

Sebastià Juan Arbó, Marta Rojals, Gerard Vergés, La senyor l'ordre de l'Aixa, Joan Pujol Fontanet lo Pantxanpla, lo Polet...

Les explicacions sempre facides de cultura, de saber parlar bé del Josep de Madrinet, l'Eva amb l'arròs del tros, del Polet i el seu fill, dels guies del museu de la Ràpita, del museu de la Pauma a Mas de Barberans, del grup d'artistes, trobadors, escriptors i poetes de Tortosa, en fi moltes gràcies a tots. 

En aquestes terres de l'Ebre ens hem trobat de tot, agricultors, mariscadors, artesans, músics, pintors, cuiners, hotelers, escriptors... i hem degustat uns bons dinars i sopars als restos "Forns de la Canonja", "La Mar del Delta", "L'Espai de Xavi Montañes", "Antic Molí" i finalment al "restaurant El Trabucador".

Un univers que conforme una manera de ser, un parlar propi i distintiu, un territori únic, tot molt distanciat de la modernitat que coneixem. Les terres de l'Ebre sempre les hem sentit llunyanes encara que una vegada t'hi apropes te les sents molt teves, úniques. 

Rasquera i los pastissets del forn de D. Benaiges, unes senyores i unes formes de pastissejar los pastissets amb les mans com ja no es fa. Boníssims i benissims. Les petjades musulmanes del castell explicades per la guia, molt simpàtica. 

De camí cap a Tortosa, passant per Miravet, terres plenes d'història, de pensaments molt durs, de les víctimes de la guerra incivil, del redactat de l'Estatut de Miravet mutilat..., de pas per Xerta on comencen els canals de reg de la marge dreta i esquerra del riu, aquí comença la vida de lo Delta. 

L'aigua és vida. 

Tortosa i el seu passat històric potent. La catedral de Santa Maria anomenada també basílica, el seu Palau Episcopal, el seu Arxiu Històric Diocesà. La Suda, una impressionant fortalesa convertida ara en parador nacional.

Fou anomenada Dertosa en època romana, Turtuixa en època musulmana i finalment Ramon Berenguer IV la va conquerir l'any 1148 incorporant-la a la corona d'Aragó. Ací hi visqueren en comunitat romans, cristians, musulmans i jueus. Batua, batua!!! 

Un bon recontre amb poetes, poetesses i artistes tortosins al pati interior, on vàrem gaudir de la cultura literària local i universal. Per ser el primer dia va ser força farcit d'esdeveniments. 

Bravo!!! 

Lo riu és vida, tal com varen dir a les manifestacions contra el transvasament d'aigua que va aglutinar a totes les terres de l'Ebre i a bona part de Catalunya. 

Encara que les explicacions donades per tots els guies és que el delta de l'Ebre està tocat, està en retrocés des de fa molt de temps. 

Una bona passejada pel riu amb un llaüt on vàrem gaudir de bones vistes de la catedral, la seu Episcopal i el castell de la Suda així com una illa farcida de braus salvatges, en estat lliure. 

A Amposta hi vàrem anar per parlar dels escriptors de la terra. Sí senyor!!! Sebastià Juan Arbó, Marta Rojals, Gerard Vergés han descrit aqueixes terres, aquest territori des de fa segles. Una terra de cultura en tot. 

A Sant Carles de la Ràpita dits per uns i la Ràpita dits per uns altres ens vàrem endinsar en el Museu del Mar on ens varen instruir sobre la fauna d'animals marins històrics. Una passejada per la ciutat, pels espais vitals de Sebastià Juan Arbó. El barri de Chicago, és a dir, ací cago. 

Vàrem fer cap al port de l'Ampolla, on dues embarcacions ràpides ens passejaren per les muscleres i els criadors d'ostres, la badia del Fangar. 

Un esmorzar de forquilla, el ganivet no va fer falta, un assortit de musclos i ostres naturals, boníssimes. El paisatge des de les muscleres va ser espectacular, tota la serralada del Montsià, la serralada dels Ports de Beseit, la serra del Boix-Cardó, en fi, un escenari de bon teatre. 

I d'alta mar a l'alta muntanya, vàrem fer cap a Ulldecona, al restaurant Antic Molí (1 estrella Michelin i 1 estrella verda) amb un ressopó d'estrella, si senyor!!! 

Havent dinat, tocava fer cap a Mas de Barberans, el poble del nostre amic Pere Planells i Rosa Cuadreny. El poble on es treballa esplèndidament la pauma, és a dir, les fulles de la margallonera. El seu Museu de la Pauma ens va fascinar. Llatadores, artesanes que fan amb les fulles un univers de peces d'art. 

Hi arribarem a la fi de trajecte, al darrer dia ens esperava una bona sorpresa a Deltebre, a can Polet i el seu fill, a la barraca d'en Salvador, una plantació d'arròs on vàrem fer de tot, des de jugar a les birles per saber qui pelava de polla i qui la matava. Vàrem segar l'arròs, el vam picar, el ventarem i finalment vàrem cantar.

Però no podíem oblidar la fangada de peus dins l'arrossar, els més agosarats es van ficar de peus al fangar juntament amb Polet, que entrava i sortia com a casa seva. 

La dissertada del fill d'en Polet sobre l'evolució del Delta, la seva regressió, ens va fer tocar de peus a terra, calia prendre consciència de que el Delta està tocat de mort. 

 

Era migdia i calia reposar-se i dinar, cosa que vàrem fer al restaurant El Trabucador, si senyor, que curiós, es celebrava el Dia Mundial de la Paella Arreu, així doncs que varen cuinar una Gran Paella, uns musclos i una sorpresa musical que va entrar per la porta, un grup de músics de la terra cantant-nos unes jotetes.

El fi de festa va ser magnífic, esplèndit, musical i entranyable. Ara només ens quedava la traca final amb una passejada en catamarà per la riba del riu Ebre fins a la desembocadura del riu, amb una explicació molt entenedora per part del capità del vaixell. L'Illa de Buda, els marges del riu farcits de vegetació, una munió de gavines a la desembocadura que donaven una imatge única que recordarem per sempre més. 

¡¡¡Terres de l'Ebre, ciutadans del Delta sou collonuts¡¡¡¡¡

Terres de l'Ebre, del 16 al 20 de setembre de 2021 

Arenys de Mar, 22 de setembre de 2021