dimarts, 13 d’octubre del 2020

Dels Pallars i la Noguera, un univers

“Si el paradís existeix en algun lloc del planeta, no podria ser gaire lluny del Pallars Sobirà i de la Noguera”.

Sant Pere del Burgal!!!  On és?  Al Pallars Sobirà, on sinó.

L’acta fundacional del monestir de Sant Pere del Burgal. És que l’abat Delligat va demanar al comte Ramón de Tolosa un precepte d’immunitat per a un monestir tan petit, però que va sobreviure centenars d’anys. Alguns diuen que l'absis és d’una època en la qual hi convivien monges i frares, i com que tenien prohibit de mirar-se a la cara, no fos cas que s’enamoressin, doncs a l’hora de resar es giraven d’esquena. Les monges feien la missa mirant cap a ponent i els frares cap a llevant.


I també el monestir de les Avellanes a la comarca de la Noguera, un repòs absolut, gestionat per maristes, un entorn de vinyes i xiprers, esplèndid, espai de espiritualitat i natura, cementiri d’una modernitat impactant, l’arxiu Gavín sobre la guerra civil.

“No plou perquè Deu no vol. Ja plourà quan Deu voldrà”.

El Pallars Sobirà, un univers de natura, d’història, de llegendes.

Pobles d’encant: Escaló, La Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, València d’Àneu, Son, Espot, Llavorsí, en fi amunt i avall visitant l’Estany de Sant Maurici, el mirador de la Ratera amb vistes esplèndides del Parc Nacional i Els Encantats.


I seguint amb l’univers, Les Planes de Son i Mónnatura Pirineus. 

Un bon dinar en un entorn de natura i amb una copeta de Ratafia dels Raiers, passejada pel centre de Fauna observant el trencalòs, el linx, i d’altres animals en estudi. La brama dels cérvols va emmudir pel mal temps però l’univers va fer acte de presencia a l’auditori del Mónnatura amb la Neus Artigas, una arenyenca resident a Esterri d'Àneu que ens va parlar dels planetes amb les seves llunes, del sistema solar, de la nostra galàxia. Vàrem quedar embadalits de trobar una compatriota en aquell racó de món explicant-nos l’univers i que ho fes tant bé. Felicitats Neus.


I seguint amb la natura ens endinsem cap el Congost de Mont-Rebei a la comarca de la Noguera, un entorn meravellós, de grans dimensions, amb muntanyes que miren cap al cel. L’Embassament de Canelles ens permet de navegar amb banderes espanyoles i aragoneses a les canoes i contemplar les parets verticals.

Caldrà fer cap a la riba aragonesa sense entendre bé el perquè!!



A Salàs de Pallars un univers d’antiguitats ens esperava, antiguitats de la nostra època, de quan érem nens amb les “botigues del Sisco Farràs”.

Els productes que tots recordàvem, com el Netol, els 3 negritos, l’Anís del Mono, chocolates Amatller, els xiclets Bazoka, el paper higiènic El Elefante, els tabacs Rex, Reales, Memphis, Fortuna, Ideales, Celtas, les bates d’anar a escola blanques i ratllades blau marí, el xampú Sindo, les Filomatix, en fi un viatge a l’univers del segle XX.



I parlant de llibres amb la nostra estimada Maria Barbal, nascuda a Tremp, en aquest univers de natura i dins el Molí de l'Oli.

Com es pot respirar sense l’aire universal que brolla dels llibres, clar que sí, la Mercè Cussó ens endinsa en l'univers literari de l'escriptora i ens trobem tots asseguts per parlar del llibre “A l’amic Escocès” i “Mel i metzines”.


Agraïment, sí, a l’escriptora Maria Barbal, per les seves explicacions sobre el Pallars Sobirà i el seu univers.

L'única emoció que, tal vegada per ser la més noble, segueix significant alguna cosa per a les bones persones es l’agraïment. Moltíssimes gràcies.

I ja de tornada calia endinsar-se en l’univers de l’art mural al poble de Penelles, a la comarca de la Noguera i vàrem tenir l’honor de ser rebuts pel seu alcalde, el Sr. Eloi Bergòs i Farràs.

Un bon recorregut per l’art mural exposat a les parets de les cases del poble. El Gargar Festival de Murals i d’Art Rural ens va fascinar així com les explicacions i l’acompanyament del seu alcalde.

Sr. Eloi Bergós, Alcalde, moltíssimes gràcies per la seva dedicació, i llarga vida al festival GARGAR.


Pintures murals realitzades per artistes d’arreu del món en el meravellós poblet de Penelles, sí senyors!!!! 





No podia faltar el Cinema Paradiso amb música d’Ennio Morricone


I com deien i diuen els avis als nets, compte contat ja s’ha acabat.

Felicitats a nen Pep Quintana per la seva saviesa, a la Biblioteca per l’encert de la ruta i a la Montserrat Bea de Sakara per l’organització. 


Francesc Carceller Padilla

Arenys de Mar, 9 d’octubre de 2020


1 comentari: