24 d'octubre dia de la biblioteca

Avui, 24 d'octubre es celebra el dia de la biblioteca. L’any 1997  l'Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil va decidir celebrar-lo aquest dia.

El dia recorda la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada el 1992 en el conflicte balcànic. Per tal de no oblidar la importància de les biblioteques, la cultura i les persones, que fent front al foc i les bales, van salvar el que van poder del seu passat i la seva identitat cada any es programen diferents actes a totes les biblioteques. 

Des de la Biblioteca ens unim a la iniciativa i us fem arribar el text escrit per Gemma Pasqual i el cartell de Miguel Calatayud; ambdós en commemoració del 24 d'octubre, dia de la biblioteca.

La Senseconte

No volia ser princesa, no volia ser alliberada pel príncep blau. Tampoc que el bes d'un príncep la tornara a la vida; ni que la salvara de l'explotació infantil. No volia amagar-se a la casa dels set nans i ser la seua criada fins que un príncep la vinguera a rescatar. No era capaç de renunciar a la seua veu per l'amor d'un xicot; ni esperava que Sant Jordi la salvara del drac. Nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d'una madrastra, d'un pare o d'una fada bona.

I es va calçar les sabates roges i va fugir del seu conte. Va córrer i córrer buscant refugi, i es va convertir en una senseconte. Era una sensellibre, una sensepapers, no la volien enlloc.

Amb una closca de nou va navegar per la Mar de les Lletres, i va naufragar. Nadava contra corrent, fortes onades de frases l'ofegaven, i quan es va donar per vençuda i es va abandonar a la seua sort, de sobte la va salvar la capitana Pippi Långstrump,

una xiqueta lliure, generosa, que mai no s'avorria, que s'atrevia a qüestionar el raonament dels adults. Acompanyada de Matilda navegaven per la Mar de les Lletres per rescatar tots aquells personatges que s'aventuraven a creuar la mar buscant

un conte millor. Heroïnes amb un fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils.

Finalment, després de moltes tribulacions van arribar a port segur, el Port de la Biblioteca, el Paradís del qual li havia parlat Borges. Un lloc ple de tresors enfonsats, com li havia dit Virginia Woolf; una nau espacial que la portaria als punts més llunyans

de l'univers; una màquina del temps que la transportaria al passat llunyà i al llunyà futur; una eixida a una vida millor, més feliç i més útil, com li va explicar Isaac Asimov. Un lloc en el qual no necessitava ser princesa per ser la protagonista de tots

els contes.

Llarga vida a les biblioteques, refugi de tots, també dels senseconte, dels sensellibre, dels sensepapers, de les xiquetes que no volen ser princeses i dels xiquets que no volen ser herois. Llarga vida als bibliotecaris i bibliotecàries, guardians del Paradís, de màquines del temps i de grans tresors com ara els llibres.

Gemma Pascual i Escrivà