Hem complert un altre “Viatge literari de la
Biblioteca d’Arenys de Mar”; i, jo em preguntava, quan la Biblioteca
d’Alexandria podrà arribar a fer-ne dotze...
Ha estat una sortida extraordinària;
demostrant, un xic més, la força intel·lectual que ens hi fa anar, i aquest cop
també, la força muscular que l’hem usat
a dojo.
Hem fet servir els punts d’ancoratge sobre
on moure’ns amb confiança, són les estimades Mercè, Montse, Muntsa i Pep amb l’afegitó
necessari de la Maricel; i els acompanyants Moisès per un grup i en Khaled per
l’altre. Tothom complint amb tot i per tot i sentint-nos doncs, molt ben
acompanyats.
Hauria de definir o almenys anomenar els punts
més importants de tot el recorregut. De primer antuvi se m’acuden dos
fonamentals: l’aniversari d’en Josep
Maria i després el d’en Carles; en un vam aprofitar per veure les Piràmides
abans de la celebració, i en l’altre circular en “caleses”perque ens veiessin
el deu falcó Horus i el deu cocodril Sobek.
Estàvem tant bé tots junts (76) que la
majoria de dies ens vàrem llevar de 3-4 de la matinada per passar mes hores
plegats; i, ja que hi érem, vam aprofitar per anar a Alexandria i un altre dia
a Abu Simbel. I deu n’hi do el bé que vàrem fer: a Alexandria per veure la Biblioteca,
i anar a la tertúlia que hi varen fer sobre el gran Naguib Mahfuz, artífex de
la novel·la que dóna color al nostre Viatge Literari... I Abu Simbel, poques
coses se’n poden dir que ja no sapiguem i per tant, ja esta tot dit d’una de les
meravelles de la Humanitat.
També s’ha de dir que ens vàrem quedar astorats
de veure la Vall dels Reis (potser la calda també hi influïa a l’astorament) i el temple d’Hatsetshup a distància. I Philae...que bonic tot!! I sempre el Nil...!!
Però
no hem de descuidar, i poc se’n parla, de l’aeroport d’Aswan, que hi havíem de
passar una horeta i uns quants n’hi vam estar sis, es parla poc dels seus passadissos
i les seves pizzes; i fins i tot, vàrem sortir a sopar a un hotel per tornar-hi
i que quedes en el nostre record per sempre.
Salut per tothom, agraït pel que he i hem
rebut els uns dels altres; sempre rialles, mai cap mala cara, la sensació sempre
de proximitat i, seré original per un cop:
Moltes mercès Maricel, molt agraït
Montse, moltes rialles Pep, moltes gràcies
Muntsa, estimació Mercè. Petons i
abraçades per tota la resta; tots i totes absolutament necessaris .
Josep Mª Valls
Gràcies pels records del viatge i com ho lligues de bé! Fins aviat!
ResponEliminaQuin text tan preciós. Felicitats !
ResponEliminaQuin text tan preciós, Josep Maria! Felicitats!
ResponElimina