Tot un any esperant, i
de cop i volta tornem a ser a casa......després d'un viatge apassionant que és
difícil de descriure, s'ha de viure.
És una meravella fer un viatge amb amics, a
tot arreu on anem estem en bona companyia, els desplaçaments són una part que
enriqueixen el viatge.
Aquest any la calor ha
jugat molt en contra, però l'hem portat prou bé.....ja n'estàvem mentalitzats,
sabíem que feia calor....doncs cap problema.
Els nostres guies en KHALED TOEMA i en MAHER
MOISÉS, primer que res dues bellíssimes persones i després, els millors guies
d'Egipte.
Ens han portat de nord a
sud atenent-nos en tot el que ens fes falta, i amb unes explicacions clares i
entenedores que ens han servit per poder arribar a entendre una miqueta la
grandiosa historia del País, un deu gegant per ells dos.
Començant per Caire, caòtic, ple de botzines,
amb un trànsit endimoniat.......amb una naturalitat sorprenent. Seguint cap al
nord Alexandria a la riba del nostre
Mediterrani, amb una biblioteca moderna, grandiosa i bonica.
Retorn a Caire, per
seguir cap al sud amb un vol domèstic fins a Luxor, on ens esperava la
meravella següent, el creuer ACAMAR quina sensació anar Nil amunt, sense cap tipus d'oscil·lació.......millor
que el millor hotel. Un somni, una emoció com mai hauria pogut imaginar,
senzillament magnífic.
I mentre
navegàvem, fèiem aturades i visitàvem temples, mesquites, museus esplèndids
tots i cadascun d'ells.
En arribar a les piràmides, l'emoció va ser
immensa, aquella imatge tantes vegades vista i somniada, en aquell moment la
teníem a tocar, que dic a tocar, cap a dins, ara mentre escric se’m fa estrany
que jo hagi entrat en aquelles meravelles de més de tres mil
anys.....espectacular.
El viatge a ABU SIMBEL, llegendària, rescatada
de les aigües del llac NASSER per la presa d'ASWAN, aquí en arribar a l'esplanada
on hi ha les quatre gegants estàtues del faraó, a mi em van caure les
llàgrimes, recordava tots els reportatges de l'època on explicaven com es feia
el trasllat pedra a pedra, i poder estar allà, va ser impactant, realment
emotiu.
Després vam tenir el
petit entrebanc a l’aeroport....ep! però d'això ningú ens en recordem, el que sí
recordarem sempre és el magnífic i exquisit tracte de les germanes Bea: la
Montse i la Maricel, i el seu marit, de SAKKARA I DE GALAXIA. GRÀCIES
GRÀCIES GRÀCIES.
Gràcies a
vosaltres, i a tots els companys de viatge, a reveure.
Josep Casellas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada