POLÒNIA HA ESTAT LA NOSTRA VUITENA DESTINACIÓ, I JA ALERTEM ... EN VINDRAN MÉS!
Fotografia de grup. Gaspar Gràcia
Caram amb la
Biblioteca i els seus lectors! Vuit anys consecutius viatjant amunt i avall de
la bola del món tot resseguint les passes novel·lístiques d’algun relat que ha
fet història. Aquest any la literatura ens ha portat a Polònia. Slawomir
Mrozek, aquest polonès que va morir a Niça, i que entre d’altres llibres té
publicat La vida difícil – que per
cert, és molt fàcil de llegir – ens ha obligat a passejar-nos molt gratament
per aquesta Polònia tan variada de paisatges i tan rica culturalment. La
tertúlia la va portar amb una indiscutible elegància el professor de la Universitat
cracoviana, Xavier Farré, un tarragoní sensible com pocs – és poeta –, i amb
arguments sòlids i convincents.
Hem conegut la
capital, Varsòvia i la segona ciutat, la pulcra Cracòvia sense oblidar, és
clar, el Camp de Concentració d’Auschwitz i el seu Museu de l’Horror. Fer algun
comentari de les dues ciutats és fàcil perquè són seductores i només
trepitjar-les en quedes captivat. D’Auschwitz, ja costa més i certament no ho
pots fer sense que se t’humitegin els ulls. També ens entretinguérem a base de
bé a la Mina de Sal. Ni veient-ho acabes de creure’t el que trepitges. A 135
metres de profunditat hi han unes sales, unes esglésies, un restaurant, una
sala d’actes d’unes dimensions inimaginables, absolutament increïbles, tot fet
de sal. L’endemà, i potser per treure’ns les llàgrimes dels ulls i el regust de
la salabror minaire, férem una baixada per un dels rius més cabalosos dels
Carpats que fou pura delícia. El sol escalfava el moment en el seu punt just.
La nostra navegació es feia plàcida entre Eslovàquia i Polònia. Les muntanyes
senyorejaven de manera espectacular. La vegetació ens abrigava i ens netejava
l’aire. La colla, de quaranta-dos expedicionaris-lectors, anàvem descendent
lentament i en silenci aquell riu “bon minyó” i que s’enfadava només de manera
mansoia. Foren un parell d’hores que es feren curtes!
Sóc el primer en
penjar un petit comentari al blog de la Biblioteca, la Casa de les Lletres. I
ho faig així perquè vull donar exemple. Convido, doncs, amb tot l’èmfasi
d’aquest món, que m’imiteu. Avui vosaltres em llegiu a mi, demà seré jo qui us
voldrà llegir. Qualsevol anècdota, qualsevol historieta, qualsevol... tenen
interès. Segur! I mentre tanco la porta de l’articlet d’enguany ja començo a
obrir lentament i amb prudència la de l’any que ve. No ens podem quedar aquí! Amb
vuit! Després del vuit, ve el novè i el desè i l’onzè fins arribar a la
dotzena. Anem sumant doncs i anem paral·lelament enriquint-nos i cultivant-nos.
Res més, estimats! Fins l’any que ve!
Pep
Quintana i Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada