Ja ha passat més d’un mes que vam arribar. Aniré explicant els meus records i impressions. Recordo les passejades per la ciutat, a prop dels ponts i canals, fent ziga-zagues, mig perdent-nos; les cases-vaixells flotants i l’arquitectura de les cases estretes i amb diferents i característiques teulades. La plaça Dam per on passàvem sempre per anar a l’hotel i l’estació Central, també recordo el barri Vermell on tenim anècdotes i enriolades.
Es interessant el sistema de construcció de cases i dics ja que Amsterdam és a sobre un pantà. Vam visitar el moli de Gooyer, que sembla que és el primer molí de farina d’Amsterdam.
Recordo sopant a un restaurant argentí l’arribada de la policia, bombers i ambulància.
-Què deu passar? Algú es troba malament i ha d’anar a l’hospital i com que les cases tenen les escales tan estretes han de fer pujar la grua a un quart pis i el malalt ha de baixar amb la llitera sortint per la finestra fins al carrer.
Suposo que t’ho penses dues vegades abans de trucar a l’ambulància i a més tot el carrer mirant-ho!
Les cases tenen un ganxo a dalt de tot per pujar els mobles quan hi ha mudances.
Els colors són preciosos. M’encanten els poblets a prop d’Amsterdam, com Deft, els canals, les cases superben cuidades amb finestres sense cortines i persianes on pots veure tot el que passa dins.
També és per veure el mercat de les flors amb botigues flotants amb llavors de tota mena i tamany i les flors, amb colors variats i vius. No vam veure gaires tulipes ja que no era època.
Els colors groguencs de les botigues de formatge també eren preciosos.
També recordo els colors que fa servir els diferents pintors i quadres que vam veure als museus, com el de la noia de la perla, la cuinera, la dona de blau llegint una carta de Vermeer i els d’en Vicent Van Gogh.
I com no, la gran quantitat de bicicletes, aparcaments, bicicletes caigudes pel vent, sovint robades, amb gent gran, amb nenes, transportant coses i sempre tenint prioritat sobre nosaltres, és a dir, havíem d’esquivar-les sinó volíem que ens atropellessin.
La visita a la casa d’Anna Frank, una mica claustofòbica per la gran quantitat de gent que la visita i poc adaptada a la gent amb dificultats de moviment et porta a un temps passat, a quan Holanda va ser ocupada pels nazis, et fa posar-te al lloc de l’Anna Frank, que va viure i conviure amagada dos anys quan a l’exterior la vida continuava i conèixer les injustícies que van patir. Tal com diu l’Otto Frank per construir un futur cal conèixer el passat.
Els poblets (Monnickendam i Volendam) a prop de canals i ports són acollidors i tranquils. Aquí estem un grup al banc de “les mentides”.
La biblioteca pública d’Amsterdam és grandiosa i lluminosa. Em va agradar molt la idea de lloc de relació, no per entrar i sortir sinó per compartir una bona estona, lloc on poden fer demostracions els nous talents (poesia, música, habilitats..), amb moltes exposicions, sales o espais per fer treballs, per tocar el piano o instruments, on hi havia la ràdio, amb un restaurant amb una olor boníssima i on els nens tenen una gran planta per jugar, llegir, amb espais circulars…
També vam passar bones estones de xerrades, passejades i convivència i gràcies als tres catalans que viuen i treballen a Amsterdam ens van ajudar a entendre el país, semblant en bastants coses al nostre.
Teresa Fàbregas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada