L'exemple que us vull comentar és la novel·la Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson, un bon llibre molt ben adaptat al cinema, amb el títol Millenium 1, dirigit per Niels Arden Oplev, a les cartelleres des del 29 de maig.
Si la novel·la no us va defraudar, la pel·lícula tampoc ho farà. Quantes adaptacions al cinema d'històries literàries ens han deixat regust de boca? Un exemple és El codi da Vinci, de Dan Brown. De fet, el llibre em va atrapar moltíssim, però la pel·lícula no aportava res nou, només veia en Tom Hanks fent fil per randa el que cada pàgina del llibre deia. Però a Millenium 1 hi ha alguna cosa que enriqueix la novel·la: potser és Lisbeth Salander que pels lectors ja té rostre abans que gaudim de La reina en el palau dels corrents d'aire, la darrera part de la saga; o potser és la illa de Hedestad, més bonica del que m'havia imaginat. Si no sabeu la trama de la història, que a vegades és bo per no tenir idees preconcebudes, us recomano llegir un article publicat al bloc l'illadelsllibres, que us dóna les claus per entrar a Els homes que no estimaven les dones.
Quan llegim, cadascú s'imagina el personatge segons les descripcions, també ho fem dels paisatges encara que aquests són més fàcils de recrear mentalment ja que poden ser llocs que realment existeixen.
Era un punt clau trobar els actors que fessin creïbles els personatges de Blomkvist, Salander, o la família Vanger. Quan apareix per primer cop Salander és un moment màgic, quina casualitat que tothom se l'imaginava així. És cert que Larsson ens havia proporcionat milers de detalls del seu físic i del seu caràcter, però és que aquesta Salander, interpretada per Noomi Rapace, realment encarna totes les Lisbeths que tothom s'ha imaginat.
En el cas de Blomkvist, et va atrapant a mesura que va transcorrent el film. Si bé al principi penses que no t'acaba de fer el pes, al final de la pel·lícula és com si el coneixessis de tota la vida.
Potser aquells que han vist la pel·lícula però no han llegit el llibre pensen que ja no cal fer-ho. Gran error! La novel·la conté una quantitat de descripcions, de relacions, siguin afectives o sexuals, que no apareixen en el film però, que són completament necessàries per fer més comprensible la trama, i el comportament dels personatges.
En el cas de Blomkvist, et va atrapant a mesura que va transcorrent el film. Si bé al principi penses que no t'acaba de fer el pes, al final de la pel·lícula és com si el coneixessis de tota la vida.
Potser aquells que han vist la pel·lícula però no han llegit el llibre pensen que ja no cal fer-ho. Gran error! La novel·la conté una quantitat de descripcions, de relacions, siguin afectives o sexuals, que no apareixen en el film però, que són completament necessàries per fer més comprensible la trama, i el comportament dels personatges.
I per què no dir-ho, s'ha de llegir Els homes que no estimaven les dones, per un mateix com a lector, però també per Larsson que no va poder veure l'èxit que tindria la seva obra. Malauradament va morir tot just entregar el tercer volum de la saga Millenium i serà aquest, La reina en el palau dels corrents d'aire, la lectura d'estiu per a molts de nosaltres, ja que serà a les llibreries el 18 de juny.
Ahir vaig veure la pel.lícula i està bé. Molta acció, molta informació que només s'introdueix i que suposo s'entendrà molt millor si es llegeix el llibre.
ResponEliminaAh! Felicitats pel bloc.
Antònia Caño