No sé com descriure Budapest. Tothom m'havia dit tantes coses, i totes boniques, que esperava molt d'aquest viatge. I ara, un cop passats els dies, després d'anar-hi, continuo no sabent descriure'l.
Però sí tinc clar el que em va fer sentir. Com a casa. La gent, les cases, el paisatge, els monuments, tots se'm van fer familiars. M'hi vaig sentir còmoda ben aviat. Aquella ciutat m'havia adoptat. I jo hi passejava gaudint cada moment. Aquella barreja de vell i nou, de runes i restauracions, eren un repte per la meva curiositat. I el respecte a la seva història, aquella història tan viva quan visites Buda, amb uns carrers tranquils i que acaben amb l'esclat de focs de pedra i ceràmica i vitralls de la catedral de Sant Matíes, aquell respecte, dic, em va captivar. Com també t'enamores de la bellesa del Parlament i de l'Òpera, tan justa, tan ben pensada... I vaig passejar-me pels banys termals Géllert, enmig de pintures de flors i figures de nimfes, com si encara fóssim al segle XIX. Quina experiència!
Només el riu em va colpir a fons. Ample, majestuós, com un senyor feudal que es passeja pels seus dominis, amanyagant-los, cuidant-los, embellint-los, però fent sentir el seu poder. I com el feia sentir aquells dies que hi vàrem ser! Vàrem viure i veure un aspecte del Danubi que no té res a veure amb la literatura que parla d'ell. Cada dia miràvem fins on arribava l'aigua, us en recordeu? Crec que l'emoció que ens feia sentir, va ser millor que el viatge pel riu promès.
I després de Budapest, l'entorn: el llac Balaton, el poblet de Sant Andreu, cadascun amb la seva personalitat, diferent, però ben marcada.
Va ser un tast d'Hongria, petit però ben aprofitat.
I, com sempre, la gent del grup. No sé pas com ens ho hem fet, però val a dir que som un grup ben avingut i divertit, amb interessos comuns. I això és un plus d'un gran valor.
He dit que no sabia com havíem aconseguit un grup com el que tenim, però no és veritat. Sí que ho sé: amb tolerància, paciència i una gran estimació. Això sí que és un plus!
A reveure!
Montserrat Fonoll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada