dijous, 3 d’octubre del 2024

Viatge a Hongria, per Rosa Puertas

A l’octubre del 1972, vàrem sortir d’Arenys amb el Ferran, amb un cotxe proletari (Citröen 8), i vàrem visitar, entre d’altres països del Telón de Acero, BUDAPEST.

Gràcies al vostre viatge he pogut conèixer un ALTRE PAÍS, i un altre BUDAPEST. De la gamma de grisos he passat als colors més bonics, elegants, alegres. Si li hagués de posar una música, triaria la DANSA HONGARESA num.5 de J.Brahms.

Viatge MAGNÍFIC, SENTIT, LITERARI PER EXCEL·LÈNCIA. La conferència a la Universitat vivencial i entranyable. I també MUSICAL.


Una gran sorpresa va ser que, al visitar la Basílica de Sant Esteve (sant i rei hongarés, no el “nostre” dels canelons), magnífic edifici neorenaixentista (de gust “oriental”), amb un imponent orgue de més de 7.500 tubs!, i l’organista titular ens va oferir un repertori fantàstic, barroc, amb una darrera peça de Ch.M.Widor, espectacular.

Els seus músics ens han fet conèixer la seva ànima a través del temps, especialment Bela Bartok, Zoltan Kodaly (molt vinculat el seu mètode amb la nostra Abadia de Montserrat, el P.Ireneu, sense oblidar l’aportació de J.Ward i el seu mètode de cant gregorià al S XX), G.Ligeti...

La visita a l’Òpera també molt especial, és una bombonera, deliciosa, amb els busts dels seus directors d’orquestra, especialment G.Mähler (diferent de les fotos que tots coneixem), va ser-ne el seu director (molt jove), abans de ser-ne de l’òpera de Viena, nascut a Bohemia i de família jueva, gran representant del Post Romanticisme grandiós.


L’Òpera
CARMEN (Bizet) esplèndidament interpretada, amb unes veus extraordinàries i la versió de l’escenografia de Calixto Bieito em va semblar molt escaient, imaginativa i trencadora. L’art és revulsiu, també.

Poble acostumat a patir, però d’ànima alegre, i que ha preservat la seva nació, llengua i història, malgrat tot.

Viatge preparat per l’staff, amb tot l’AMOR, PROFESSIONALITAT i un plus, marca vostra, de QUALITAT, PENSAT AL MÍNIM DETALL a favor del nostre gaudi, NINGÚ MÉS us arriba al vostre llistó, ni els 8 m de la “vinguda” del DANUBI.

I els companys/es dir que han esdevingut FAMÍLIA.

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES. 

Rosa Puertas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada