Facebook Flick Google RSS

dimarts, 22 de setembre de 2015

Cap a Polònia amb un llibre sota el braç

US PRESENTEM EL PRIMER TEXT DEL VIATGE LITERARI 2015 A POLÒNIA, FIRMAT PER L'INCOMBUSTIBLE PEP QUINTANA, I QUE VOL OBRIR LA PORTA A LA PUBLICACIÓ VIRTUAL DE LES EXPERIÈNCIES DELS NOSTRES VIATGERS.

POLÒNIA HA ESTAT LA NOSTRA VUITENA DESTINACIÓ, I JA ALERTEM ... EN VINDRAN MÉS!

Fotografia de grup. Gaspar Gràcia

Caram amb la Biblioteca i els seus lectors! Vuit anys consecutius viatjant amunt i avall de la bola del món tot resseguint les passes novel·lístiques d’algun relat que ha fet història. Aquest any la literatura ens ha portat a Polònia. Slawomir Mrozek, aquest polonès que va morir a Niça, i que entre d’altres llibres té publicat La vida difícil – que per cert, és molt fàcil de llegir – ens ha obligat a passejar-nos molt gratament per aquesta Polònia tan variada de paisatges i tan rica culturalment. La tertúlia la va portar amb una indiscutible elegància el professor de la Universitat cracoviana, Xavier Farré, un tarragoní sensible com pocs – és poeta –, i amb arguments sòlids i convincents.

Hem conegut la capital, Varsòvia i la segona ciutat, la pulcra Cracòvia sense oblidar, és clar, el Camp de Concentració d’Auschwitz i el seu Museu de l’Horror. Fer algun comentari de les dues ciutats és fàcil perquè són seductores i només trepitjar-les en quedes captivat. D’Auschwitz, ja costa més i certament no ho pots fer sense que se t’humitegin els ulls. També ens entretinguérem a base de bé a la Mina de Sal. Ni veient-ho acabes de creure’t el que trepitges. A 135 metres de profunditat hi han unes sales, unes esglésies, un restaurant, una sala d’actes d’unes dimensions inimaginables, absolutament increïbles, tot fet de sal. L’endemà, i potser per treure’ns les llàgrimes dels ulls i el regust de la salabror minaire, férem una baixada per un dels rius més cabalosos dels Carpats que fou pura delícia. El sol escalfava el moment en el seu punt just. La nostra navegació es feia plàcida entre Eslovàquia i Polònia. Les muntanyes senyorejaven de manera espectacular. La vegetació ens abrigava i ens netejava l’aire. La colla, de quaranta-dos expedicionaris-lectors, anàvem descendent lentament i en silenci aquell riu “bon minyó” i que s’enfadava només de manera mansoia. Foren un parell d’hores que es feren curtes!

Sóc el primer en penjar un petit comentari al blog de la Biblioteca, la Casa de les Lletres. I ho faig així perquè vull donar exemple. Convido, doncs, amb tot l’èmfasi d’aquest món, que m’imiteu. Avui vosaltres em llegiu a mi, demà seré jo qui us voldrà llegir. Qualsevol anècdota, qualsevol historieta, qualsevol... tenen interès. Segur! I mentre tanco la porta de l’articlet d’enguany ja començo a obrir lentament i amb prudència la de l’any que ve. No ens podem quedar aquí! Amb vuit! Després del vuit, ve el novè i el desè i l’onzè fins arribar a la dotzena. Anem sumant doncs i anem paral·lelament enriquint-nos i cultivant-nos. Res més, estimats! Fins l’any que ve!

Pep Quintana i Riera 

0 comentaris:

© 2014 Bibliom@renys | Distributed By Free Blogger Templates | WP Wildweblab converted by Bloggertheme9
Powered by Blogger.