Facebook Flick Google RSS

dimarts, 2 de juliol de 2013

L'inoblidable Fes, per Carme García. Cròniques de Fes.


Vam marxar amb molta il·lusió, pensant en els moments que ens esperaven al Marroc, un país que ens va captivar des del primer moment (ja des de les finestres de l'avió vam veure part de la seva sorprenent verdor) i que ens va rebre amb té, dolços i flors a l'aeroport, un esdeveniment tan "occidental" com celebrar l'arribada del turista "un milió". La rebuda a l'hotel també va ser amb té i pastes, una altra mostra d'hospitalitat d'aquesta cultura que vam poder descobrir durant la nostra estada.

Ja us han donat detalls de les meravelles que van poder gaudir els nostres sentits però voldria fer èmfasi en el fet que, malgrat la gran diferència entre rics i pobres, vam poder veure i retrobar l'alegria de viure feliç tot i no tenir gaire coses.



Com a dona no estic d'acord amb molts dels detalls del nostre paper allà, però com a visitant, només podia respectar, observar, aprendre i, ara, explicar el que vam veure.

A la ciutat de Fes, a part de l'enriquidora estada a l'Instituto Cervantes (amb una ambaixadora excel·lent, la Maribel) xerrant amb alguns dels seus estudiants i també usuaris del servei de biblioteca, vam poder gaudir entre d'altres de la Medina, des de dins i a distància (impressionant que no te l'acabes!), del  barri jueu (el Mellah) i la seva sinagoga (espai senzill amb parets que transmeten recolliment i pau), del Palau Reial (una meravella amb 7 portes treballades i esplendoroses muralles i jardins),  i també de la mesquita d'Al Karaouin (un espai no tan senzill però també amb molt per a transmetre).



Vam estar a un Riad, un palauet, ara petit hotel de luxe, on vam fer la tertúlia del llibre, molt ben guiada per Maribel i la nostra Mercé Cussó (i sense sabates!).
Vam visitar la universitat (visita privilegiada per a uns “no creients” com nosaltres, que vam poder admirar diversos llibres antics). També vam poder veure treballs d'artesans de ben a la vora (terrisses, mosaics, pells, fusta, ...)

La ciutat romana de Volúbilis va ser un magnífic passeig pel passat. Vam veure Meknes (amb les seves extraordinàries muralles i cavallerisses reials), Mulay Idris (ciutat santa, que no vam passejar i només la vam veure des de l'autocar), el llac Daiet Aoua, Ifrane (població de muntanya que viu cara al turisme d'esquí), el bosc de cedres (de veritat és el Marroc????)


                                                                                            Imatges: Gaspar Gràcia

Tot això ben acompanyat amb el menjar, l'hotel i els bons guies, en definitiva, ha estat una experiència inoblidable.


0 comentaris:

© 2014 Bibliom@renys | Distributed By Free Blogger Templates | WP Wildweblab converted by Bloggertheme9
Powered by Blogger.