Facebook Flick Google RSS

dimarts, 25 de juny de 2013

Fes, Marroc en colors, per Gaspar Gràcia. Cròniques de Fes.



Quan ens van proposar el viatge literari d’aquest any a Fes, el Marroc, em va venir al cap la imatge d’un país rocós, sec i polsegós. Amb la lectura del llibre Amb la Mirada Baixa, de Tahar Ben Jelloun, llibre ambientat a un poble berber del sud del país, aquesta imatge va agafar més força.
Ara, que tot just acabo d’endreçar les fotografies que hi vaig fer, veig que anava del tot errat.

Marroc és un país blanc, com les fosses dels adobers que renten les pells amb merda (amb perdó!) de colom, com les columnes corínties de Volúbilis rematades amb un niu de cigonyes ...



Marroc és un país daurat, com les portes del Palau Reial de Fes ...
Marroc és un país groc, com els camps de blat de l’oest de Fes, com les flors que creixen entre les ruïnes de Volúbilis ...
Marroc és un país taronja, com les piles de safrà dels mercats, com la posta de sol que ens va acomiadar a l’aeroport ...


Marroc és un país ocre, com la Medina vista des de l’alçada d’un turó, com l’interior dels magatzems i cavallerisses reials de Meknes ...
Marroc és un país vermell, com algunes foses de tint dels adobers, com les roselles als camps de blat, com les cireres que es venen a parades a peu de carretera, com les parades de carn dels mercats ...

Marroc és un país verd, com les muntanyes i camps que envolten Fes al nord, com els camps d’oliveres de camí a Volúbilis, com el Bosc de Cedres (gegants de fusta testimonis muts de l’anar i venir de governats, reis i dinasties), com les paradetes d’olives als mercats, com la decoració dels minarets de les mesquites ...



Marroc és un país blau, com el llac Dayet Aoua, com la presa Sidi Chahed, com el cel sobre Volúbilis ...

Marroc és un país violat, com els cistells de flors per a infusions dels mercats ...

Marroc és un país negre, com les parades dels tintorers de roba ...
Marroc és un país multicolor, com els mosaics de les portes del Palau Reial, com moltes parades dels mercats, com el Mausoleu de Mulay Ismail a Meknes, com els tallers dels artesans ceramistes, teixidors o adobadors, com el patí del Riad Palais Sheherazade (on vam sopar, després de passar més d’una hora i mitja a una preciosa sala de té, fent la tertúlia, acompanyats d’uns alumnes de castellà de l’Instituto Cervantes de Fes, que la van enriquir, donant, a les nostres opinions sobre les tradicions musulmanes, el contrapunt d’algú que s’ha criat i viu en aquesta religió), com la Medersa Bou Inania ...


                                                                                           Imatges: Gaspar Gràcia



Aquí podeu llegir les altres cròniques que han fet els participants a la sortida:


I aquí les cròniques dels viatgers literaris sobre la visita a Amsterdam (Juny 2012)




0 comentaris:

© 2014 Bibliom@renys | Distributed By Free Blogger Templates | WP Wildweblab converted by Bloggertheme9
Powered by Blogger.