Cinc anys de viatges amb la Biblioteca

I van cinc! Enguany el Club de Lectura de la Biblioteca arenyenca hem fet una escapada a Holanda. Trenta-sis valents som els que ens hem desplaçat a la capital de les tulipes. Per què dic valents? Aquest any en el viatge hi ha hagut alguna aventura suplementària. El clima no ha estat fàcil: bufava un vent descaradet que havies d’anar al tanto amb el barret; bufava un vent presumit que havies d’anar al tanto amb el vestit. La pluja no va impedir cap visita, però la varem tenir més o menys amenaçadora totes les hores de tots els dies.

Amsterdam, la capital dels Països Baixos, és una ciutat de tres quarts de milió d’habitants. Malgrat tot, entre els tramvies, els busos, els vaixells navegant pels canals i, evidentment, les cames, varem accedir fins al racó més perdut i al indret més difícil. Varem passejar-nos detingudament pels museus interessantíssims: Vermeer, Van Gogh, Rembrandt...  quines meravelles! Us adjunto tres exemples – un de cada pintor – perquè pugueu gaudir-ne una bona estona.

Rembrandt

Van Gogh

Vermeer

Una de les visites més glorioses que varem fer va ser a la Biblioteca Pública Central, just a tocar del gran canal. Pots arribar-hi amb cotxe, a peu i fins i tot amb barca, però sobretot, pots arribar-hi en bicicleta, que és el transport més utilitzat. A la ciutat existeixen un milió molt llarg de bicicletes per 750.000 habitants, i els xics més xics i els avis més avis no bicicletegen. La Biblioteca és espaiosa, lluminosa, amable,  pedagògicament ben pensada... guarda un 1.200.000 llibres i gairebé 100.000 cd’s de música. És realment impressionant però està tant ben pensada, projectada i dissenyada que no es veu gens ni mica carregada. Tot està al seu lloc i el desordre és ordenat mecànicament. En una sala privada varem organitzar la tertúlia de la novel·la La noia de la perla, de Tracy Chevalier. Aquest any va ser un èxit esplendorós, gairebé tothom se l’havia llegit – algú fins i tot se l’havia estudiat – i l’Anna Escofet va dirigir el col·loqui de manera pedagògica i intel·ligent. Ens va venir a saludar Hans van Velzen, el director de la Biblioteca, un personatge de mitjana edat vestit impecablement amb camisa, corbata i americana, que amb un holandès solemne traduït per la professora Escofet ens va donar la benvinguda més cordial. Ara a la Biblioteca d’Amsterdam tenen algun llibre en català: els areneyencs Espriu i Ferran de Pol estaran per sempre més als prestatges de la casa de les paraules i les lletres de la ciutat.

Férem unes escapades a algun poble pintoresc ran de mar per estudiar els dics que tan magistralment han sabut fer en aquell país. I varem fer cap a Delft, la petita pàtria del pintor Vermeer que va tenir una producció curta, no va pintar més de trenta-cinc quadres. Però caram, quins quadres!

Si alguna cosa negativa haig de confessar és que Holanda no acaba de donar la talla en la qüestió del menjar. No tenen ni idea d’entaular-se. Costa moltíssim trobar un restaurant autènticament holandès. És més fàcil trobar un “pa amb tomàquet, unas tapas españolas, una  trattoria italiana, un gaucho argentino...” que no pas un restaurant local. Però és ben cert que a Holanda no hi hem anat a fer una ruta gastronòmica i d’alta cuina. Hi hem anat a fer-nos una mica més savis i més rics intel·lectualment parlant.

Res més amics, celebrar que de mica en mica ens anem fent grans i que si bé és cert que encara no som majors d’edat, tampoc no som cap criatura (en qüestió de viatges, és clar!). Cinc anys són un lustre i cinc anys deixen empremta i fan crosta. Us ho vaig dir ben clar, al final del recorregut, a micro obert, al bus que ens portava de l’aeroport a ca nostra; ho deia i ho torno a dir: us estimo! Cinc anys, insisteixo, deixen empremta i fan crosta!

Pep Quintana i Riera

Fotografia de grup: Quim Mateu