Amsterdam? Sí!

Bicicletaaa! Aquest era el crit de guerra dels arenyencs que varem anar a Amsterdam. I tot i així, havies de vigilar molt perquè si et descuidaves, ja en tenies una a sobre. I quina velocitat! 

Sort que després, quan ens varem passejar pels poblets dels voltants d'Amsterdam varem poder gaudir d'una pau i calma que reconfortaven. Edam, Monnickendam, tot és verd i l'aigua hi és per tot. Petits canals, ponts i encluses i cases juntes fent pinya, obertes les seves finestres a tothom que volia mirar. Poques cortines i menys persianes trobareu a Holanda. Aprofiten la llum tant com poden.

I flors, flors per tot arreu que trenquen amb els seus colors el llençol verd dels camps tacats pel blanc i negre de vaques i bens pasturant, amb algun molí també, per fer la imatge més rodona, de postal. 

La noia de la perla va ser el llibre que ens va portar a Delft. Quin encert al triar-lo, Mercè! La llum dels quadres de Vermeer s'escapava d'entre les paraules mentre el llegíem i la vida dels holandesos d'una època passava davant dels nostres ulls, apropant-nos a una realitat que encara podíem veure passejant-nos pels seus carrers. 

Com a professional vaig tenir una sana enveja al visitar la Biblioteca d'Amsterdam. És un lloc on t'agradaria treballar. Tota la tecnologia aplicada a fer fàcil el seu ús sense oblidar el paper del llibre, la comoditat de l'usuari, la bellesa de l'entorn. 

Què més puc dir? Pensant-ho bé, que es comenci a preparar el següent viatge literari.

Montserrat Fonoll