Facebook Flick Google RSS

dilluns, 9 d’agost de 2010

Buscant l'orgull sinerenc


El dissabte 7 un bon grup persones es van animar a seguir i escoltar a en Ramon Verdaguer pels carrers d'Arenys, de la platja del Mareny fins al cementiri de Sinera. L'objectiu? passar una bona estona, deixar-se tocar per les paraules, pels records i -per què no!- trobar l'orgull sinerenc. El propi Verdaguer explica les sensacions al seu bloc. Aquí, us en reproduïm el text:


I ahir, en la bona companyia d'una seixantena d'amics i coneguts, hem passejat pels portals de Sinera, cercant i escatint les lletres que els nostres (i alguns no tan nostres) poetes i escriptors ens han llegat.
Hem intentat trobar la última raó de l'orgull sinerenc. Aquest orgull de pertinença a banda armada, on les armes son les paraules, la bellesa i el seny (una mica de rauxa tampoc ens fa cap mal eh!).


Hem rigut junts i ens hem emocionat junts, llarga passejada des de la platja del Mareny fins al cementiri de Sinera, tot passejant per Rialda i fent tat a la Marina de Torrelles.

I a la fi, al cementiri, en una bona hora que enamorava, quan el sol es desava a l'armari de la mare Muntala, hem recordat una part del discurs final a la Primera Història d'Esther:

"Vilatans, patricis de Sinera: som a les acaballes de la faula. El sol s’ajoca enllà dels turons del Mont-Alt, una ora suavíssima es desvetlla al Mal Temps i ens portarà sentors de fonoll i de menta, l’aigua cau a primes gotes per la molsa del safareig del tritó, ulls del vespre comencen a esguardar-nos. Atorgueu-vos, sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum."

I em cal agrair a tothom que ha vingut per la seva amable companyia, però molt especialment a la Isabel Roig, regidora de la cosa de la cultura d'Arenys que, amb el seu saber fer, aconsegueix, en hores difícils, que no es perdi la claror de Sinera dins la nostra cultura i que va acceptar presentar l'acte, fent-ho d'una manera especialment brillant. I a la Mercè Sàbat que sap dir i llegir com ningú la nostra poesia. I a la Mercè Cussó bibliotecària excelsa i el nostre àngel de la guarda en temes literaris i a l'hora de repartir amistat. I a l'Alcalde del Mareny, que ens ha acompanyat i facilitat que a horafoscant poguéssim entrar al nostre cementiri de Sinera i també, deixeu-m'ho dir, a la meva dona, que, a més a més de fer unes fotos magnífiques, em permet trobar el temps, robant-li a ella, per a poder preparar aquestes xerrades. A tothom, moltes gràcies.


Foto: Quim Mateu.

0 comentaris:

© 2014 Bibliom@renys | Distributed By Free Blogger Templates | WP Wildweblab converted by Bloggertheme9
Powered by Blogger.